Després de les complicacions causades per a la gran nevada del 8 de març, la normalitat torna a Banyoles i ens deixa imatges de postal com les que ha recollit el fotògraf Yurian Quintanas davant mateix del nostre Hotel.

La nostra piscina va quedar així:

Compartir

Va ser fa pocs dies. Va caure una nevada a Banyoles durant la nit i ens vam aixecar amb tot l’entorn blanc. L’Estany, com sempre, preciós.

Compartir

Avui diumenge acaba la 2a edició del FemCurt, Festival de Cinema Social de Banyoles, organitzat per l’associació Irregolare. Un festival de curtmetratges que té com a objectiu promoure, “a través dels curts seleccionats, valors socials com el respecte, la igualtat, la convivència i la sostenibilitat”.

Com era d’esperar, aquesta segona edició fa un salt endavant no només augmentant la quantitat dels curts presentats (es passa dels 50 l’any passat als 124 enguany) sinó, sobretot, en la qualitat dels mateixos. Les tres jornades del festival es complementen, a més, amb diferents activitats paral·leles arreu de la ciutat.

FemCurt és un excel·lent exemple de com un projecte sòlid, ben estructurat i organitzat que sorgeix de l’associacionisme, pot fer forat des d’una petita ciutat de comarques amb una moderna aportació a la cultura catalana. Prestigiar encara més el festival amb la selecció dels curts, del jurat, de les activitats paral·leles i amb la implicació d’especialistes, ha de ser una de les línies bàsiques a treballar en les pròximes edicions per tal que esdevingui, sens dubte, el referent a tenir en compte al nostre país.

Ànims i molta sort!

Compartir

L’Hotel Mirallac ja està preparant la revetlla de Cap d’Any 2010 que, com cada any, celebrarem al nostre saló gran i que ofertem amb els mateixos preus que l’any passat. Enguany el menú que presentem consta de:

Còctel Kir Royale
Entreteniments del xef
**********
Crema de marisc
**********
Papillota de suprema de llobarro i llagostins amb verduretes
**********
Sorbet de llima
**********
Filet de vedella de Banyoles a la brasa
amb patata barrejada, ceba confitada i botifarra negra
**********
Copa de crema amb pinya, pa de pessic perfumat i
cruixent de festucs
**********
Aigües minerals
Vins de René Barbier
Cava Reserva Freixenet Brut Barroco
Cafè
Digestius i licors

**********
Servei de barra lliure

**********
A mitjanit, raïms de la sort !!
Bossa sorpresa
Gran cotilló amenitzat pel conjunt musical “Kirtana”

**********
A la matinada, ressopó de xocolata amb xurros i melindros!!

Preu: 115 € (IVA inclòs)

L’Hotel Mirallac disposa d’un paquet especial per a parelles que vulguin allotjar-se a l’Hotel i que inclou:

1 Habitació doble amb esmorzars +
2 Sopars de Revetlla de Cap d’Any 2008

Preu: 325 € (IVA inclòs)

RESERVES AL TELÈFON 972.57.10.45

Compartir

Ara que a Banyoles es fa Aloja, I Fira Medieval Fantàstica voldríem parlar una mica sobre aquestes dones d’aigua, envoltades de mite, rondalles, llengendes i misteri, tant característiques de la nostra cultura popular.

A Banyoles i comarca se les coneix més com “goges“, però arreu les podem trobar com aloges, dones d’aigua, encantades, encantats o encants, filadores, Maria Enganxa, llufes, paitides, nimfes o nàiades, entre d’altres. De fet, la tradició de les dones d’aigua és tan vella com la mateixa cultura grega. Segurament, el seu inici l’hauríem de buscar en les nimfes -les divinitats mortals que la mitologia grega els atorga el poder fecundador de la Natura: belles jovenetes alegres, nues o gaire bé nues, que dediquen la vida a cantar i ballar. I també, sobretot, en les nàiades, les nimfes que personifiquen l’aigua de brolladors, llacs i fonts, filles de Zeus, Oceà o del déu riu.

Malgrat que les goges són tingudes per a bones, els seus tractes amb homes o dones generalment han acabat malament (sobretot pels primers). Poques persones les han vistes i pocs homes han aconseguit casar-se amb una d’elles i fer perdurable la seva unió (per les difícils condicions que elles imposen). Amb sort, però, se les pot veure com es pentinen amb pintes d’or mentre s’emmirallen a l’aigua i canten dolces melodies. I aquell que les sent és atret per la música i no pot resistir els seus dolços cants; llavors, hi ha el perill que les aigües xuclin l’infeliç que queda encantat per sempre més, mentre se senten arreu les rialles de benvinguda que li donen les goges.

Les Estunes i les rondalles de les goges

L’indret de la comarca del Pla de l’Estany on més se les relaciona té el nom de Les Estunes o Tunes (que vol dir “fenent” o “lloc per on s’escorre l’aigua”), al terme municipal de Porqueres. Es tracta d’un petit bosc d’alzines i roures a tocar el mas Corralot, on hi trobem unes galeries de roques de travertí amb fractures verticals. En èpoques geològiques passades, l’estany de Banyoles s’extenia més enllà dels límits que ara coneixem i anava a tocar el bosc de Les Estunes, la qual cosa va donar lloc a la formació de les roques de travertí. Ja fos per moviments sísmics o pels propis processos càrstics de la zona lacustre, s’obriren les actuals clivelles, donant pas a les galeries i bancs de roca que hi veiem encara.

Conta la rondalla que a l’interior de les baumes s’hi troben els rics palaus de les goges, fets de marbre i d’alabastre, plens d’or, plata, perles, diamants i tota mena de joiells. Tanmateix, són palaus amagats al visitant per una malla fina i imperceptible, filada amb fil d’or per les mateixes goges a la vora de l’estany de Banyoles i teixides amb telers de cristall i llançadores de bori. L’intrèpid que s’hi atansa queda desorientat per aquesta xarxa que fa desaparèixer tot camí. El profanador, llavors, sense veure ningú, només rep cops i bofetades que el fan recular espantat i fugir de pressa.

Conten també que les goges celebren grans festes dins els esborancs de Les Estunes tocada la mitjanit (ja que de dia resten invisibles). Durant aquestes festes surten grans raigs lluminosos dels beis i, si és nit de lluna plena, després de cantar i ballar, les goges surten a continuar les danses, a filar, a fer bugada o a emmirallar-se a les aigües tranquil·les de l’estany. També de nits solen estendre al defora les seves robes, blanqúissimes com la neu. El mortal que aconsegueix fer-se amb una d’aquestes peces té, llavors, la vida resolta, amb riquesa i felicitat assegurades.

Al Pla de l’Estany també és coneguda la rondalla -recollida per Mossèn Constans- de la vella que venia una nit de la serra de Sant Petllari carregada amb un feix de llenya i es va trobar amb les encantades. Les goges li van fer deixar el feix a terra i li van omplir la falda (sense que ella veiés què li posaven), avisant-la que no mirés què hi havia fins passat el dintell de casa seva. La pobra vella, unes passes abans d’entrar a la seva llar, no pogué estar-se’n i obrí la falda per veure què hi havia. Desil·lusionada, cregué que l’havien enganyat amb segó i el llençà a terra enrabiada. Ja dins casa seva, amb el llum d’oli encés, veié però que les poques bolves que li quedaven a la falda brillaven com l’or fi. Corrents, ana cap a fora per veure si trobava el que abans creia que era segó; però el vent i la impaciència havien escombrat tot l’or. Les goges, diuen, encara riuen.

Les Estunes és, a hores d’ara, un espai agradable per passejar-hi i senyalitzat com a ruta turística de la comarca. Sabem que en època franquista s’hi va arribar a filmar un NO-DO musicalitzat i teatralitzat amb la llegenda. I que el conegut fotògraf Rafael Vilarrubias hi va fer un reportatge. A principis del segle XX, l’indret també era utilitzat per fer-hi festes i aplecs en dies senyalats (sobretot pel primer de maig), així com s’hi havien fet reunions i trobades políticofestives.

És un lloc fantàstic per conèixer i passejar-hi. Aneu-hi!

Compartir

Fins el 18 d’octubre, té lloc a la nostra comarca les Jornades Gastronòmiques de la Carbassa i l’All. Un total de 19 restaurants del Pla de l’Estany, tant del Grup Gastronòmic com no adherits, presentem uns menús especials al voltant d’aquests dos productes.

De forma paral·lela, es celebren dues fires al respecte, la Fira de la Carbassa d’Esponellà que tindrà lloc el 4 d’octubre, i la Fira de l’All de Cornellà del Terri, durant els dies 3 i 4 d’octubre.

Des del restaurant de l‘Hotel Mirallac presentem:

• Aperitiu amb còctel Bronx
• Remenat d’alls tendres amb bolets i botifarra de perol
• Civet de vedella de Banyoles amb puré de carbassa
• Copa de mató de la Dama Blanca amb cabell d’àngel, nous i mango
• 3 Fincas. Crianza. 2006. DO Empordà. Celler Castell de Perelada
• Aigua Mineral Viladrau
• Cafè

Preu: 35 €
(IVA inclòs)

Compartir

Imagineu-vos que sou a l’any 1943, és ple hivern i acabeu d’aterrar a l’aeroport de Foynes (precursor de l’Aeroport de Shannon), a Irlanda, procedents dels Estats Units. Heu creuat l’oceà en un vell hidroavió de la Pan Am, enmig d’una tempesta que només feia que sacsejar l’avió i posar-vos la por al cos. No heu dormit gens i, a sobre, el primer que noteu al posar els peus a terra és una intensa fred que us glaça tot el cos.

Toqueu de peus a terra i aneu de dret cap al restaurant-cafeteria de l’aeroport amb la idea de reconfortar-vos amb la típica “hot toddy“, una beguda calenta a base de cafè o te amb llet i una mica d’alcohol. Però, el xef Joe Sheridan us espera aquell dia amb una nova beguda que ell mateix ha creat. Us la poseu a la boca i n’assaboriu la cremositat de la crema de llet i l’exquisidesa del cafè amb whisky que us fa entrar en calor i oblidar les incerteses del desagradable viatge. Un cafè brasiler? li pregunteu a Sheridan. No! És un cafè irlandès!, respon amb orgull.

D’Irlanda als Estats Units i al món
Un dels afortunats que es van delectar amb l’elaboració de Sheridan va ser l’escriptor i viatger Stanton Delaplane que no va parar fins convèncer a Jack Koeppler, propietari del Buena Vista Cafe de San Francisco, perquè servís aquella deliciosa beguda irlandesa. Però Koeppler no acabava de trobar la fórmula correcta, el gust no era el mateix i no aconseguia fer flotar la nata sobre el cafè. Capficat en trobar la solució, Koeppler va anar a veure al mateix Joe Sheridan a Foynes perquè li ensenyés a elaborar-lo.

Finalment, el 10 de novembre de 1952, el Buena Vista Cafe servia el primer cafè irlandès americà i Delaplane s’encarregà de popularitzar el còctel en les seves columnes al diari que llegien milions de persones dels Estats Units i d’aquí s’extengué a la resta del món. Val a dir també que la Tom Bergin’s Tabern de Los Angeles, fundada el 1936, reclamen ser els primers en elaborar un cafè irlandès als Estats Units.

Un bon cafè irlandès
Fer un bon cafè irlandès és tan fàcil com fer-lo malfet. Només cal conèixer les raons del procediment adequat original i aplicar els passos correctes que permeten que cafè, whisky, nata líquida i sucre es conjuguin a la perfecció. Vegem-ne algunes consideracions bàsiques:

1. Per començar, un bon cafè irlandès es fa amb whiskey irlandès que per alguna cosa es va crear a Irlanda, bressol monacal d’aquest destil·lat. El whiskey (del gaèlic “uisce beatha” o “aigua de vida”) irlandès s’elabora generalment amb ordi maltejat, amb mescles de cereals o blends o els tradicionals i únics pure pot still whiskey. No fan servir turba, per la qual cosa no tenen l’aroma fumat dels maltes escocesos, i s’elaboren en triple destil·lació, aportant generalment un caràcter més suau i sedós que els escocesos. Desterreu, doncs, els whiskys escocesos, els bourbons, els whiskys d’ocasió i, per suposat, altres preparats de dubtosa procedència que tingueu mig amagats al bar.
2. Es fa amb nata líquida. El cafè irlandès es beu, no es menja. Res de fer servir nata muntada. És molt habitual veure preparacions amb nata muntada que li dóna més dolçor i presència a la copa i, siguem clars, fa més fàcil muntar la darrera de les capes. Aquest error, però, malmet del tot el cafè irlandès perquè dificulta un aspecte fonamental com és beure-se’l, notant als llavis tot primer el gust de la nata, subjectant-la, assaborint la mescla del cafè i el whisky i acabant tot bevent la nata. No dic que no sigui una bona opció posar-hi nata muntada, de fet és una variació interessant del cafè irlandès, però… no és un cafè irlandès (com no és el mateix un cappuccino que un cafè vienès). Donem-li un altre nom, en tot cas.
3. Només dues capes, no tres. A l’Estat Espanyol és molt habitual que et serveixin un cafè irlandès molt vistós en una copa on hi ha separades en tres capes el cafè, el whisky i la nata líquida. Aquesta presència tricolor és molt bonica, és cert, però molt inconvenient. En primer lloc, perquè per aconseguir separar el cafè del whisky és necessari utilitzar molt sucre (uns 40-50 grams), la qual cosa l’endolceix excessivament i li resta sabor. En segon lloc perquè obliga a servir el cafè irlandès amb una cullereta amb la que el client remena el combinat, desvirtuant tota la preparació. No cal servir el cafè irlandès amb cullereta, ni sucre i molt menys amb canyetes. Cafè i whisky han d’estar units, mesclats per tal de subratllar adequadament les temperatures i textures, la de la nata líquida i la del cafè-whisky.
4. En copa de cafè irlandès, si us plau. És habitual que la copa on es serveix el cafè irlandès sigui de diferents formes i mides (ovalada, bordeaux, fantasia, baló, etc.), però existeix una copa especial per al cafè irlandès, feta de cristall resistent, amb una nansa per agafar-la (cal no oblidar que el cafè irlandès se serveix calent i hem d’evitar cremar-nos els dits) i amb els costats rectes per permetre beure el contingut en l’ordre adequat.
5. Decoracions. Aquest és un aspecte menys indispensable. La recepta original no en porta, però espolsar una mica de canyella, uns grans de cafè, una mica de cacau, cafè mòlt, etc. a sobre la nata és simplement un afegit personal que no resta mèrit a l’elaboració.
6. És un còctel. El cafè irlandès està reconegut com un dels còctels oficials de la IBA (International Bartenders Association). Es cataloga com un combinat Long Drink, tot i que és una beguda ideal per a prendre After-Dinner, després d’un àpat, arribant fins i tot a substituir un postre.

Els passos per aconseguir fer un cafè irlandès són senzills. Us exposem el nostre procediment:

1. Escalfem la copa amb aigua molt calenta durant uns segons i la buidem. Així precalentarem la copa i evitarem crear un contrast massa fort després al vidre.
2. Hi afegim el whiskey en 1/4 part. La recepta original no diu res sobre escalfar-lo i flamejar-lo, però és aconsellable fer-ho per rebaixar el seu cos i evitar que anul·li la resta dels ingredients. Per la nostra part, abans de fer-ho hi afegim el sucre (uns 16 grams són suficients, morè a ser possible) i passem a escalfar el whiskey amb el vaporitzador de la cafetera (ben net, si us plau), aconseguint també mesclar i dissoldre bé el sucre. Tot seguit, acostem una flama a la copa i flamegem el whiskey. Esperarem uns minuts que s’apagui per si sol o bé l’apaguem d’una bufada.
3. Hi afegim cafè acabat de fer fins a unes 2/4 parts de la copa, (l’original sembla que era de la marca Bewleys) i li donem unes voltes amb una cullera.
4. Afegim la nata líquida (repetim, sense muntar!). Part decisiva. En cas de no tenir un estri especial per fer-ho, utilitzarem el cul d’una cullera per abocar-hi a sobre la nata i, poc a poc, anar omplint la copa  per tal que quedi una capa sobre la mescla del whiskey i el cafè en 1/4 part. Val a dir, però, que abans és recomanable fer unes passades de batedora a la nata durant uns segons perquè, sense que quedi muntada, agafi una mica més de cos.

I llestos! Només queda presentar el cafè irlandès sobre un platet, sense sucre, sense cullera, i gaudir després d’un bon àpat d’aquesta perfecta combinació de sabors, textures i temperatures.

Compartir

Un any més, el Club Natació Banyoles organitza la 15a Regata Internacional de Remers Veterans a l’Estany de Banyoles el 15 i 16 de juliol. El Masters Fest és una competició consolidada en el calendari europeu que es caracteritza per combinar perfectament l’esport d’alta competició amb una vessant més festiva.

El programa de competició del primer dia culmina amb la disputa del Masters Trophy (un trofeu especial per 8+) i una Festa per a tots els participants i acompanyants. La diversió continua el diumenge amb la Cocktail Regatta , una prova de 8+ de caire festiu en què els remers es barregen en tripulacions mixtes i/o de diversos clubs.

L’Hotel Mirallac torna a acollir a varis dels participants en el Masters Fest.

Compartir

Des d’aquest mes de juliol, a l’Hotel Mirallac hem ampliat el nostre servei Wi-Fi de connexió a internet amb banda ampla a la zona de la piscina. L’ampliació permet la connexió a internet des tot l’hotel: habitacions, restaurant, cafeteria, terrassa, salons i piscina.

La nostra xarxa Wi-Fi té un ample de banda de 3Mb (1,5 Mb reals). Només cal disposar d’un ordinador portàtil amb tarja sense fils incorporada i l’ordinador reconeixerà automàticament la xarxa.

El servei és gratuït per a tots els clients de l’Hotel.

Compartir

Novament, l’Hotel Mirallac concentra part de la selecció espanyola de rem, en la seva estada d’entrenament d’estiu a l’Estany de Banyoles, vinguts directament del camp de regates de Sevilla.

Compartir