“El jardí sense temps”, d’Amadeu Cuito
Dijous, 23 de Abril de 2009
Avui, Diada de Sant Jordi, resulta del tot adequat fer una recomanació literària personal. En aquest cas, és d’un llibre i d’un autor poc coneguts que també vaig descobrir arrel d’un comentari sobre el mateix fet per Mita Casacuberta en un programa del Canal 33 magnífic, “L’Hora del lector“. Es tracta d’”El jardí sense temps“, d’Amadeu Cuito, editat per Quaderns Crema el 2004.
Si ve es tracta d’un llibre curt, no és un llibre gens fàcil. “El jardí sense temps” es mou amb estructura narrativa molt basada en l’evocació i la suggerència; és un llibre sobri i d’un estil amb arrels ben plantades en la tradició proustiana -com el mateix autor-, a mig camí de la descripció i la narració.
El llibre es construeix a partir dels records -amb totes les seves inexactituds- del fill d’un exiliat de la guerra civil espanyola que s’articulen al voltant d’un jardí real i imaginari que ha centrat la vida de la seva família.
Si podeu, regaleu-lo, compreu-lo i no us el perdeu.
