Hotel Mirallac

Fins el 18 d’octubre, té lloc a la nostra comarca les Jornades Gastronòmiques de la Carbassa i l’All. Un total de 19 restaurants del Pla de l’Estany, tant del Grup Gastronòmic com no adherits, presentem uns menús especials al voltant d’aquests dos productes.

De forma paral·lela, es celebren dues fires al respecte, la Fira de la Carbassa d’Esponellà que tindrà lloc el 4 d’octubre, i la Fira de l’All de Cornellà del Terri, durant els dies 3 i 4 d’octubre.

Des del restaurant de l‘Hotel Mirallac presentem:

• Aperitiu amb còctel Bronx
• Remenat d’alls tendres amb bolets i botifarra de perol
• Civet de vedella de Banyoles amb puré de carbassa
• Copa de mató de la Dama Blanca amb cabell d’àngel, nous i mango
• 3 Fincas. Crianza. 2006. DO Empordà. Celler Castell de Perelada
• Aigua Mineral Viladrau
• Cafè

Preu: 35 €
(IVA inclòs)

Compartir

Des d’aquest cap de setmana passat, té lloc a 8 restaurants de la nostra comarca el V Juny Gastronòmic del Pla de l’Estany. Aquesta iniciativa del Grup Gastronòmic ve acompanyada també per un seguit d’activitats paral·leles relacionades amb la gastronomia: un tast de cerveses, un tast de vins i formatges, una activitat sobre còctels i música, la Cantatataula i L’(a)rtista al plat relacionat amb (A)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles.

Des del restaurant de l’Hotel Mirallac hem preparat el següent menú:

entrant
còctel mimosa amb cabdells de bacallà
primer
milfulls gratinat de carbassó amb formatge del pla de l’estany
segon
filet de vedella de sant mer a la brasa de carbó amb ceps i rossinyols
postres
copa de fruites vermelles amb crocant i cremós de canyella
celler
vi negre: enate crianza 2003 (do somontano)
aigua, pa, cafè
preu:
35 € (IVA inclòs)

• Descarrega el Programa del V Juny Gastronòmic (.pdf | 572.808 kB)

Compartir

El Grup Gastronòmic del Pla de l’Estany presenta durant aquests dies de Setmana Santa (del 3 al 13 d’abril) una interessant proposta relacionada amb un producte tradicional d’aquesta festa: el bacallà.

Diferents restaurants del Grup hem elaborat un menú “Bacallà x Setmana Santa” on el bacallà n’és el protagonista. Des del restaurant de l’Hotel Mirallac presentem:

• primer. Carpaccio de bacallà i olivada perfumat amb oli d’oliva verge extra de Mas Auró d’Esponellà.
• segon. Crema de llegums amb supremes de bacallà a l’all cremat.
• postres. Taronja farcida amb crema catalana i ratafia de Banyoles.
• Finca Boadella Blanc Tradicional (DO Empordà) de Caves Nadal
• Pa, aigua, cafè
• Preu: 35 € (7% IVA inclòs)

La proposta “Bacallà x Setmana Santa”, però, té l’encert d’iniciar una proposta singular consistent en incentivar la degustació dels menús de les diferents jornades ja programades pel Grup:

• V Juny Gastronòmic (del 29 de maig al 28 de juny)
• Jornades Gastronòmiques de la Carbassa i l’All (del 24 de setembre al 4 d’octubre)
• El Pla(tillo) de l’Estany (del 13 al 22 de novembre)

Premi. Menjant en tres ocasions diferents els menús d’aquestes jornades, en tres restaurants diferents del Grup Gastronòmic o fent una despesa mínima de 40 € en qualsevol de les botigues dels productes del Grup, s’obté com a premi menjar gratuïtament el menú (sense maridatge) de la jornada de “El Plat(illo) de l’Estany” en qualsevol restaurant del Grup.

Compartir

Ara que estem en temps de Quaresma i la Setmana Santa apunta a l’horitzó, des del Grup Gastronòmic del Pla de l’Estany s’ha organitzat el I Concurs de cuina per a mestresses/os de casa i el I Concurs de cuina per a cuiners professionals, amb el bacallà com a producte estrella.

La tradició catòlica ens marca que acabem d’entrar en la Quaresma, temps de recolliment, reflexió i penitència. Un període de quaranta dies que aconsella l’abstinència i el dejuni, sobretot de carn, greix i ous, durant tots els divendres fins el dia abans de Rams. Aquesta exigència cristiana, portava que, tradicionalment, la gent mengés peix i, sobretot, bacallà, que era més barat i considerat menjar de pobres i acostava més a la devoció i la caritat.

D’aquí que la cuina del bacallà sigui rica i plegada de receptes (algunes de noms inquietants) i que, oportunament, des del Grup Gastronòmic s’hagi apostat per aquest producte per al concurs que presentem. El concurs té un primer premi de 500 €, un segon de 200 € i un tercer de 100 € amb vals per menjar als restaurants del Grup. Per participar-hi, consulteu les bases que trobareu al web del Grup Gastronòmic.

Compartir

Si ens agrada el vi, en bevem i comprem, des de l’any 2005 ben segur que ens hem trobat la inscripció “Conté sulfits” (sulfurós o, de fet, anhídrid sulfurós (SO₂)) en l’etiqueta d’alguna ampolla. Llavors, és probable que se’ns disparin les alarmes de la desconfiança pensant que el vi que anem a prendre no té prou qualitat, que li trobarem un gust poc autèntic i manipulat o que conté additius com un producte més de pastisseria industrial que el desvirtuaran del tot. Per tot això, ens caldrien conèixer vàries coses al respecte:

1. És possible fer vi sense afegir sulfurós, però és impossible trobar vi que no en contingui. La realitat és que, en nivells baixos (entre 10 i 20 mg/l), el sulfurós es troba de forma natural en el vi i apareix tant en el procés de fermentació com d’envelliment en bóta, sense addició humana. La seva addició es fa després d’una analítica que indica la quantitat ja existent.
2. Afegir sulfurós al vi és una pràctica que ajuda a millorar la seva fermentació i conservació. El SO₂ actua com a agent antioxidant i antimicrobià, bloquejant microbis com bactèries, llevats i floridura, evitant l’oxidació, l’avinagrat i preservant aromes i frescor. Per tant, és una pràctica àmpliament estesa en l’enologia, plenament controlada i acceptada: el 100% dels vins analitzats per l’OCU en un estudi del 2005 indicava que contenien sufits.
3. Aquesta pràctica d’afegir sulfurós al vi es porta fent des de fa segles -ara sota reglamentació. A la Grècia clàssica ja es coneixien els efectes desinfectants del sofre exposat al sol (el qual desprèn anhídrid sulfurós); i en l’agricultura s’ha usat sofre des de temps reculats per a protegir les plantes de fongs i insectes. Ara, la llei regula les quantitats permeses fins a nivells molt baixos i controlats, ja que en excés tindria una acció gàstrica i intestinal negativa: a l’ampolla i pel consum el contingut de SO₂ total ha de ser inferior a 150 mg/l en vins negres i menor de 200 mg/l en blancs i rosats. També l’excés de sulfurós afectaria les característiques organolèptiques del vi: amb més de 35 mg/l podria picar en nas, alterar el sabor i perdre color si el vi fos negre. I hi ha qui discuteix si l’excés de sulfurós pot ésser el causant de la ressaca.
4. L’etiqueta ens indica la capacitat al·lergògena del sulfurós. El sulfurós pot tenir condicionants negatius de caràcter al·lèrgic, sobretot en persones asmàtiques. Tal i com obliga la Directiva Comunitària 2003/89/CE s’adverteix que l’ampolla té concentracions de més de 10 mg/l d’aquest additiu. De fet, però, com hem vist, podríem trobar-nos amb vins als que no s’hagi afegit sulfurós i que ja continguin de forma natural més de 10 mg/l de SO₂.
5. Es podria fer vi sense l’addició de sufits? Ja que el sulfurós evita l’oxidació del vi, es podria fer sempre que aquesta estigués controlada. Tanmateix, és un procés bastant complicat que afecta molts dels processos pels que passa l’elaboració del vi. Fins i tot vins elaborats amb raïms procedents d’agricultura ecològica contenen addició de sulfurós. D’aquí que s’arribi a qüestionar la validesa de conceptes com “vins ecològics”.

Com a reflexió final, hauríem de pensar si hi ha normatives que més que ajudar a informar poden confondre al consumidor. Perquè, si el vi ja conté sulfurós en forma natural i ara indiquem que una ampolla té sulfits, efectivament, sembla que abans no en tenia. Per això, seria molt més útil que l’etiqueta informés sobre la quantitat exacta existent d’aquest additiu en el producte i llavors podríem valorar si hi ha o no excés del mateix i si ens resulta més o menys interessant el seu consum.

Compartir

L’Slow Food és un moviment ecogastronòmic fundat a Itàlia pel gastrònom Carlo Petrini, el 1986, com a reacció a les males conseqüències del fast food i del frenesí de la fast life. A hores d’ara, l’Slow Food ja agrupa a més de 80.000 persones de 104 països d’arreu del món i ha pres el cargol com a símbol del seu hedonisme de la calma.

Slow Food és, bàsicament, un moviment de defensa i pel dret al plaer vinculat a l’alimentació a partir de la lentitud i del ritual que l’acompanya: menjar en una bona taula, en bona companyia, assaborint sense presses els plats tradicionals locals i propis d’un determinat territori, elaborats amb els seus productes autòctons i que permetin una digestió assenyada.

L’Slow Food promou uns ritmes vitals més lents i meditats per fruir de la diversitat de las receptes i dels sabors. Estimula reconèixer la varietat dels llocs de producció, a respectar el ritme de les estacions i dels àpats. Promou la necessitat d’una educació del gust i fomenta un nou model d’agricultura més local i menys intensiva. Pel moviment Slow Food, els aliments han de ser bons, nets i justos. “Bons” perquè han de produir plaer, “nets” perquè no poden ofendre la naturalesa i “justos” perquè qui treballa la terra té dret a un bon jornal i no ha de ser explotat.

L’Slow Food és un moviment encara jove que s’integra en el moviment Slow i que ha impulsat la tendència de les Città Slow. Sens dubte és una tendència que té molta feina a fer: la indústria del fast food i els nostres hàbits vinculats a la rapidesa són els grans esculls contra els que lluita, als que ha de contraposar informació amb bons projectes educatius i de sensibilització. Un bon pas és l’iniciat amb el projecte de l’Arca del Gust i els Baluards que pretén aplegar, recuperar, catalogar aquells sabors oblidats i productes gastronòmics excel·lents però que es troben en perill d’extinció: de Catalunya ja hi són les mongetes de Ganxet, els brotons i espigalls, la col paperina, l’escarola perruqueta, el vi de Malvasia de Sitges i, recentment, el gall del Penedès. Ben segur, però, que cal ampliar-ho amb molts més com les pomes del ciri, el recuit, el mató, el formatge serrat, la botifarra de fetge, el piumoc…

Compartir

Des d’avui fins al dia 12, la comarca del Pla de l’Estany celebra la Setmana Gastronòmica de l’All i la Carbassa, amb la Fira de l’All de Cornellà del Terri i la Fira de la Carbassa d’Esponellà.

Per a l’ocasió, 15 restaurants del Pla de l’Estany hem preparat diferents menús i propostes gastronòmiques al voltant d’aquests dos productes. Des del restaurant de l’Hotel Mirallac oferim el següent menú:

• Croquetes de carbassa de l’àvia
• Suprema de bacallà amb pinyons i saltejat de bolets de temporada
• Mini canelons dolços de carbassa i Mascarpone amb fruita tropical i gelat de llet merengada
• Castell de Perelada Rosat. Brut (DO Cava)
• Aigua, pa i cafè
• Preu: 35 € (7% IVA inclòs)

Compartir

Els restaurants i productors del Pla de l’Estany que integrem el Grup Gastronòmic hem organitzat la IV edició del Juny Gastronòmic que es celebrarà del 5 al 29 de juny.

Cada un dels vuit restaurants que hi participem hem elaborat un menú especial propi, maridat amb diferents vins i caves. A més d’aquestes propostes culinàries, però, també s’han organitzat activitats, cates i tallers relacionats amb el món de la restauració. Com a novetat d’enguany, s’ha organitzat un sopar de cloenda al claustre del Monestir de Sant Esteve pel dia 1 de juliol, amb un menú conjunt de tots els restaurants participants.

El nostre menú durant aquest Juny Gastronòmic és el següent:

aperitiu
Petit Four
entrant
Taceta de verduretes del Pla de l’Estany amb encenalls de pernil d’ànec
primer
Remenat de calamars amb crema de porros
segon
Civet de conill de Banyoles amb patates del buffet al vapor
postres
Copa de crema de meló amb fruits silvestres
vins i caves
Lacrima Baccus. Blanc de Blancs. 2007 (DO Penedès)
Luis Alegre. Criança. 2005 (DOCa Rioja)
Lavernoya. Reserva Brut Nature (DO Cava)
preu
33,00 € (IVA inclòs)

Compartir

Darrerament, apareixen certes polèmiques sobre el vi i la seva consideració com a beguda alcohòlica perillosa o fins i tot com a substància adictiva. La darrera l’ha protagonitzada la delegada del Govern espanyol pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD), Carmen Moya, que dóna suport a la inclusió del vi en la Llei Integral de Drogodependències de Galícia.

Són notícies que subratllen sempre el mal ús que les persones podem fer d’un dels aliments (la mateixa Llei de la Vinya i el Vi en el seu article 2.e. el considerar un “aliment natural”), amb clars efectes benficiosos per a la salut, i un dels més antics i característics de la nostra cultura: els estudis demostren que el vi neix en paral·lel que l’agricultura i hi ha evidències paleobotàniques contundents que confirmen la presència de semens de vinyes semidomesticades a Europa des del 2700 aC.

Aquestes iniciatives, a més, són del tot injustificades quan, segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), el sector vinícola de l’Estat espanyol és un dels líders a nivell mundial:

• És el 1r estat del món amb més superfície dedicada a la vinya (1174 Mha).
• És el 3r estat del món productor de vi (40 Mhl), rera França (el segon país) i Itàlia (el primer país).
• És el 3r estat exportador mundial de vi (quasi 14 Mhl), rera França i Itàlia.
• És el 5è estat del món consumidor de vi (13,5 Mhl), rera Alemanya, Estats Units, Itàlia i França.
• És el 5è estat del món en quant a producció global de raïm.

Tot plegat, ens porta a afirmar que la millor via possible per evitar el mal ús que es pot fer del vi no és altre que el de l’educació del consumidor. Fa falta difondre bé les propietats intrínseques del vi, les seves categories, les denominacions d’origen, les diferents indicacions de qualitat, les varietats existents, els seus maridatges. I cal ensenyar a beure bé: quan cal i no cal beure, quan s’ha de beure i en quines condicions cal fer-ho, amb què es pot acompanyar el vi, quina quantitat podem ingerir, com pot efectar-nos la ingesta d’alcohol i com podem reduir-ne els seus efectes.

Si el que volem és un consum ordent de les begudes alcohòliques, no tenim més opció que incentivar la voluntat per conèixer-les i fer-ne un ús responsable. Només així en podrem gaudir i evitar-ne un consum abussiu.

Compartir

Finalment, després d’un tràgic accident de cavall, ahir ens va deixar la cuinera Judith Oliveras, del restaurant Oliveras de Besalú i del Draps de Girona.

Molt implicada en la vida associativa, turística i gastronòmica de les nostres comarques, la Judith destacava per la seva dedicació, empenta i projecció: fa pocs dies la vèiem en el programa de TV3 “Al vostre gust”, cuinant i parlant sobre la recuperació del puimoc de la Garrotxa.

Una forta abraçada tant al seu germà Josep Maria, com a la seva mare i a tota la família.

Compartir