Hotel Mirallac

L’Hotel Mirallac ja està preparant la revetlla de Cap d’Any 2010 que, com cada any, celebrarem al nostre saló gran i que ofertem amb els mateixos preus que l'any passat. Enguany el menú que presentem consta de:

Còctel Kir Royale
Entreteniments del xef
**********
Crema de marisc
**********
Papillota de suprema de llobarro i llagostins amb verduretes
**********
Sorbet de llima
**********
Filet de vedella de Banyoles a la brasa
amb patata barrejada, ceba confitada i botifarra negra
**********
Copa de crema amb pinya, pa de pessic perfumat i
cruixent de festucs
**********
Aigües minerals
Vins de René Barbier
Cava Reserva Freixenet Brut Barroco
Cafè
Digestius i licors

**********
Servei de barra lliure

**********
A mitjanit, raïms de la sort !!
Bossa sorpresa
Gran cotilló amenitzat pel conjunt musical “Kirtana”

**********
A la matinada, ressopó de xocolata amb xurros i melindros!!

Preu: 115 € (IVA inclòs)

L’Hotel Mirallac disposa d’un paquet especial per a parelles que vulguin allotjar-se a l’Hotel i que inclou:

1 Habitació doble amb esmorzars +
2 Sopars de Revetlla de Cap d’Any 2008

Preu: 325 € (IVA inclòs)

RESERVES AL TELÈFON 972.57.10.45

Avui, Diada de Sant Jordi, resulta del tot adequat fer una recomanació literària personal. En aquest cas, és d'un llibre i d'un autor poc coneguts que també vaig descobrir arrel d'un comentari sobre el mateix fet per Mita Casacuberta en un programa del Canal 33 magnífic, "L'Hora del lector". Es tracta d'"El jardí sense temps", d'Amadeu Cuito, editat per Quaderns Crema el 2004.

Si ve es tracta d'un llibre curt, no és un llibre gens fàcil. "El jardí sense temps" es mou amb estructura narrativa molt basada en l'evocació i la suggerència; és un llibre sobri i d'un estil amb arrels ben plantades en la tradició proustiana -com el mateix autor-, a mig camí de la descripció i la narració.

El llibre es construeix a partir dels records -amb totes les seves inexactituds- del fill d'un exiliat de la guerra civil espanyola que s'articulen al voltant d'un jardí real i imaginari que ha centrat la vida de la seva família.

Si podeu, regaleu-lo, compreu-lo i no us el perdeu.

Aquesta Setmana Santa, el Manípul de Manaies de Banyoles celebra el 60è Aniversari de la seva restauració. L'acte central d'aquesta celebració té lloc avui dissabte -si el temps ho permet- i consistirà en un desfilada conjunta, per diversos carrers i places de Banyoles, acompanyats pels Manípuls de Mieres i de Besalú, amb els seus manaies i estaferms. S'aplegaran, doncs, un total de 250 armats pels carrers de Banyoles que després tancaran l'aniversari amb un sopar conjunt al restaurant de l'Hotel Mirallac.

Els Manaies però, clouran aquesta commemoració durant la Festa de la Mare de Déu dels Dolors i la seva tradicional Processó, la qual sabem que ja existia a mitjans del segle XVIII i que es porta a terme en la diada del divendres abans del Diumenge de Rams.

Dels Manaies de Banyoles en tenim coneixença documental de la seva existència des de l’any 1832, quan en un inventari del convent dels Pares Servites es relacionen "catorze vestits dels armats”. Des de llavors i fins al parèntesi del període de la Guerra Civil (1936-39) els manaies sempre van desfilar pels carrers de la vila. Tanmateix, després de la guerra no va ser fins l'any 1949, amb la seva restauració, que els Manaies de Banyoles van encapçalar la Processó dels Dolors.

A partir d'aleshores, el Manípul ha anat creixent en quantitat i qualitat, esdevenint una formació seriosa, elegant, ordenada, disciplinada (hi ha fins i tot qui la considera irònicament "l'exèrcit de Banyoles" o "l'exèrcit a l'ombra del nostre país") que, sota la direcció de'n Quimet Duran i amb els seus 126 components, se la pot considerar, sense cap mena de dubtes, com a la millor de tot Catalunya.

Des del 12 d'octubre de 1990, la celebració més pròpia de la nostra comarca és la de Sant Galderic, patró català dels pagesos (tot i que la seva festivitat és el dia 16). Al sant se'l representa acompanyat de dos bous que llauren, vestit amb casaca tancada pel mig amb botons fins al coll i cinturó, pantalons fins els genolls i polaines. Els seus atributs són un manoll d'espigues de blat a una mà i una agullada a l'altra.

La festa té lloc cada any al Pla de Martís, on hi ha aixecat el monòlit en honor a aquest sant i que també és el símbol de germanor entre quatre municipis: Esponellà, Serinyà, Porqueres i Fontcoberta, ja que és un punt on coincideixen els termes d'aquests pobles veïns. Malauradament, però, ens assabentem que uns brètols han fet malbé l'estàtua, tot i que esperem que es repari ben aviat.

El sant Català de la pagesia
Sant Galderic va néixer entre els anys 820 i 840 en el poblet occità de Vilavella (ara rebatejada com a Saint-Gaudéric) a tocar Carcassona, on conreà amb dos germans seus les terres d'un mas. Morí l'any 900 i, ràpidament, s’esdevingueren un seguit de miracles que el feren popular i homenatjat arreu; així que l’any 990 va ser canonitzat com a sant en el un concili provincial de Narbona. Aquest fet contribuí encara més a honorar sant Galderic com a patró dels pagesos, no només pels del Rosselló sinó també pels de la resta de Catalunya.

El cos de Sant Galderic descansa al monestir de Sant Martí del Canigó, on fou enterrat. Quan les tropes franceses van apoderar-se d’aquelles terres, el 1654, les seves relíquies foren portades a l’església del monestir romànic de Sant Pau del Camp de Barcelona fins que es retornaren a Sant Martí del Canigó, anys més tard.

Després del decret de Nova Planta (1707-1714) i del Concili de Trento, els reis espanyols comencen a nomenar bisbes castellans que substitueixen el culte a Sant Galderic pel del madrileny Sant Isidre, canonitzat el 1622 pel papa Gregori XVI, i que malauradament encara es manté en força municipis catalans.

La llegenda de Sant Galderic
La tradició ens explica que Sant Galderic és el suplent de Sant Pere a les Portes del Cel que el substitueix quan, per una cosa o altra, aquest darrer no pot fer la seva feina.

Com va ser el cas quan Sant Pere va demanar set dies de festa a Nostre Senyor per anar a Barcelona pels voltants de Nadal i Sant Galderí n'ocupà el càrrec. Tanmateix, Sant Pere li va agradar tant la ciutat comtal que s'hi quedà set dies més. Nostre Senyor va decidí visitar Sant Pere a les Portes del Cel i al no trobar-lo va ordenar a Sant Galderic que no el deixés entrar ja que havien tocat l'hora de l'Àngelus i ningú entra al Cel passada aquesta hora.

Aquells dies que Sant Galderic suplantava Sant Pere, però, les feines de la pagesia catalana i occitana anaven molt malament: rius eixugats, fonts estroncades, pedregades que feien malbé les collites... No va ser fins que Sant Pere pogué recuperar el seu lloc a les Portes que Sant Galderic va poder retornar les coses al seu lloc, va obrir les aixetes de l'aigua i va permetre que els camps tornessin a prosperar.

Per tot això, i tot i que darrerament plou bé, ens aquests temps de fortes sequeres, pot ser no estaria gens malament, que en comptes d'encomanar-nos a la Moreneta ho féssim correctament per tal que Sant Galderic intercedís a favor nostre.

El pregó del passat diumenge, a càrrec de l'eminent caridòleg Josep Brugada, va donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles d'enguany.

Sant Martirià, el patró de la ciutat, va néixer a Florència a mitjans del s. IV, fill d'una família gentil però noble. De ben jove, oient la crida de Déu, regalà el seu patrimoni als pobres i es feu batejar per l'abad Fructuós del monestir benedictí de Magdala, pròxim a Florència. Anys més tard, succeí Fructuós en el seu càrrec i, posteriorment, fou nomenat bisbe d'Albenga, on hi romangué tres anys.

Martirià es trasllada llavors a Egipte, on s'hi estigué tres anys més per tal d'exercitar la seva fe en ple desert. Tanmateix, quan és coneixedor que a la seva parròquia d'Albenga hi creix la idolatria, hi retorna per combatre-la, enfrontant-se amb el senyor de Florència que se'n revenja i el fa martiritzà fins a la mort.

Una vegada mort, el botxí de Martirià és contagiat de lepra, però el sant, mostrant la seva infinita compassió, intercedeix per ell i el guareix. En virtut del miracle, el botxí es converteix a la fe i trasllada el cos del sant a Florència, on se'l benerà durant molt de temps.

Segons conta la llegenda, entrat el s. XIII, fou el mateix sant qui encomanà a dos monjos del Monestir de Sant Martí d'Albenga que portessin les seves despulles al Principat de Catalunya, en un indret on hi "rajava una abundosa font". Els dos joves preneren les despulles, les amagaren dins una bóta i a lloms d'una mula es posaren en camí. A les afores d'una població, la bèstia es va parar dalt d'un turó des d'on es divisava al seus peus un preciós estany i una petita vila al seu costat. Un dels joves feu cap a la ciutat, que no era altra que Banyoles, i, sorprenentment, les campanes van començar a repicar soles quan hi entrà i en sortí per les seves portes.

Quan l'abad i senyor feudal s'assabentà d'aquests fets i dels motius del viatge dels joves va organitzà una processó per portar solemnement les despulles des del turó fins a l'església del Monestir de Sant Esteve. Tanmateix, l'endemà al matí, les despulles del sant tornaren a aparèixer miraculosament dalt del turó i es resistien a ésser traslladades al monestir.  Fou d'aquesta manera que l'abad es comprometè a edificar una església dalt del turó i que les despulles de Sant Martirià es pogueren traslladar a l'església del monestir per ser benerades com a les del patró de la vila de Banyoles.

L'Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

L'Hotel Mirallac es suma a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya i desitja una bona Festa a tothom.

Del 14 al 17 d'agost, Banyoles celebrarà la seva festa petita, amb les Festes d'Agost. La programació comptarà amb teatre, espectacles infantils, concerts, corerfocs, cercaviles, sardanes, exposicions, tallers, havaneres i la commemoració dels 10 anys de les Gàrgoles de Foc, la colla de diables de Banyoles.

Tradicionalment, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.

Ens afegim a la festa i us convidem a regalar llibres i roses a tots i totes.

Bona diada!

La Congregació de la Mare de Déu dels Dolors celebra avui un dinar al restaurant del nostre Hotel per preparar la tradicional Processó dels Dolors que tindrà lloc aquest vespre al nucli antic de la ciutat.

Com cada any, el divendres abans del Diumenge de Rams, la solemne Processó dels Dolors, encapçalada pel Manípul de Manaies (el més gran de tot Catalunya), dóna inici a la festa de Setmana Santa. El respectuós silenci de la Processó, trencat només pel pas dels Manaies i les seves llances és tot un espectacle que recomanem no perdre's avui, a partir de les 9 del vespre.

Avui diumenge 20 de gener s'ha celebrat a Banyoles la tradicional festa de Sant Antoni dels rucs, el patró barbut dels animals útils per a les feines del camp. Tota la comitiva de la festa ha aplegat a més de 200 persones que, després de la cercavila, han dinat al Saló Gran del nostre Hotel.

L'advocació a Sant Antoni es remunta al segle XII i s'encamina a la purificació i la fertilitat dels animals i dels aliments. La festa banyolina té el seu punt àlgid amb la cercavila: els genets i els conductors de carruatges, acompanyats de l’orquestra, fan un recorregut pels carrers de Banyoles on tots els cavallistes són convidats a bunyols i vi o moscatell, oferts pel pendonista i per establiments del recorregut.