Un bon cafè irlandès
29-07-2009
Imagineu-vos que sou a l'any 1943, és ple hivern i acabeu d'aterrar a l'aeroport de Foynes (precursor de l'Aeroport de Shannon), a Irlanda, procedents dels Estats Units. Heu creuat l'oceà en un vell hidroavió de la Pan Am, enmig d'una tempesta que només feia que sacsejar l'avió i posar-vos la por al cos. No heu dormit gens i, a sobre, el primer que noteu al posar els peus a terra és una intensa fred que us glaça tot el cos.
Toqueu de peus a terra i aneu de dret cap al restaurant-cafeteria de l'aeroport amb la idea de reconfortar-vos amb la típica "hot toddy", una beguda calenta a base de cafè o te amb llet i una mica d'alcohol. Però, el xef Joe Sheridan us espera aquell dia amb una nova beguda que ell mateix ha creat. Us la poseu a la boca i n'assaboriu la cremositat de la crema de llet i l'exquisidesa del cafè amb whisky que us fa entrar en calor i oblidar les incerteses del desagradable viatge. Un cafè brasiler? li pregunteu a Sheridan. No! És un cafè irlandès!, respon amb orgull.
D'Irlanda als Estats Units i al món
Un dels afortunats que es van delectar amb l'elaboració de Sheridan va ser l'escriptor i viatger Stanton Delaplane que no va parar fins convèncer a Jack Koeppler, propietari del Buena Vista Cafe de San Francisco, perquè servís aquella deliciosa beguda irlandesa. Però Koeppler no acabava de trobar la fórmula correcta, el gust no era el mateix i no aconseguia fer flotar la nata sobre el cafè. Capficat en trobar la solució, Koeppler va anar a veure al mateix Joe Sheridan a Foynes perquè li ensenyés a elaborar-lo.
Finalment, el 10 de novembre de 1952, el Buena Vista Cafe servia el primer cafè irlandès americà i Delaplane s'encarregà de popularitzar el còctel en les seves columnes al diari que llegien milions de persones dels Estats Units i d'aquí s'extengué a la resta del món. Val a dir també que la Tom Bergin's Tabern de Los Angeles, fundada el 1936, reclamen ser els primers en elaborar un cafè irlandès als Estats Units.
Un bon cafè irlandès
Fer un bon cafè irlandès és tan fàcil com fer-lo malfet. Només cal conèixer les raons del procediment adequat original i aplicar els passos correctes que permeten que cafè, whisky, nata líquida i sucre es conjuguin a la perfecció. Vegem-ne algunes consideracions bàsiques:
- Per començar, un bon cafè irlandès es fa amb whiskey irlandès que per alguna cosa es va crear a Irlanda, bressol monacal d'aquest destil·lat. El whiskey (del gaèlic "uisce beatha" o "aigua de vida") irlandès s'elabora generalment amb ordi maltejat, amb mescles de cereals o blends o els tradicionals i únics pure pot still whiskey. No fan servir turba, per la qual cosa no tenen l'aroma fumat dels maltes escocesos, i s'elaboren en triple destil·lació, aportant generalment un caràcter més suau i sedós que els escocesos. Desterreu, doncs, els whiskys escocesos, els bourbons, els whiskys d'ocasió i, per suposat, altres preparats de dubtosa procedència que tingueu mig amagats al bar.
- Es fa amb nata líquida. El cafè irlandès es beu, no es menja. Res de fer servir nata muntada. És molt habitual veure preparacions amb nata muntada que li dóna més dolçor i presència a la copa i, siguem clars, fa més fàcil muntar la darrera de les capes. Aquest error, però, malmet del tot el cafè irlandès perquè dificulta un aspecte fonamental com és beure-se'l, notant als llavis tot primer el gust de la nata, subjectant-la, assaborint la mescla del cafè i el whisky i acabant tot bevent la nata. No dic que no sigui una bona opció posar-hi nata muntada, de fet és una variació interessant del cafè irlandès, però... no és un cafè irlandès (com no és el mateix un cappuccino que un cafè vienès). Donem-li un altre nom, en tot cas.
- Només dues capes, no tres. A l'Estat Espanyol és molt habitual que et serveixin un cafè irlandès molt vistós en una copa on hi ha separades en tres capes el cafè, el whisky i la nata líquida. Aquesta presència tricolor és molt bonica, és cert, però molt inconvenient. En primer lloc, perquè per aconseguir separar el cafè del whisky és necessari utilitzar molt sucre (uns 40-50 grams), la qual cosa l'endolceix excessivament i li resta sabor. En segon lloc perquè obliga a servir el cafè irlandès amb una cullereta amb la que el client remena el combinat, desvirtuant tota la preparació. No cal servir el cafè irlandès amb cullereta, ni sucre i molt menys amb canyetes. Cafè i whisky han d'estar units, mesclats per tal de subratllar adequadament les temperatures i textures, la de la nata líquida i la del cafè-whisky.
- En copa de cafè irlandès, si us plau. És habitual que la copa on es serveix el cafè irlandès sigui de diferents formes i mides (ovalada, bordeaux, fantasia, baló, etc.), però existeix una copa especial per al cafè irlandès, feta de cristall resistent, amb una nansa per agafar-la (cal no oblidar que el cafè irlandès se serveix calent i hem d'evitar cremar-nos els dits) i amb els costats rectes per permetre beure el contingut en l'ordre adequat.
- Decoracions. Aquest és un aspecte menys indispensable. La recepta original no en porta, però espolsar una mica de canyella, uns grans de cafè, una mica de cacau, cafè mòlt, etc. a sobre la nata és simplement un afegit personal que no resta mèrit a l'elaboració.
- És un còctel. El cafè irlandès està reconegut com un dels còctels oficials de la IBA (International Bartenders Association). Es cataloga com un combinat Long Drink, tot i que és una beguda ideal per a prendre After-Dinner, després d'un àpat, arribant fins i tot a substituir un postre.
Els passos per aconseguir fer un cafè irlandès són senzills. Us exposem el nostre procediment:
- Escalfem la copa amb aigua molt calenta durant uns segons i la buidem. Així precalentarem la copa i evitarem crear un contrast massa fort després al vidre.
- Hi afegim el whiskey en 1/4 part. La recepta original no diu res sobre escalfar-lo i flamejar-lo, però és aconsellable fer-ho per rebaixar el seu cos i evitar que anul·li la resta dels ingredients. Per la nostra part, abans de fer-ho hi afegim el sucre (uns 16 grams són suficients, morè a ser possible) i passem a escalfar el whiskey amb el vaporitzador de la cafetera (ben net, si us plau), aconseguint també mesclar i dissoldre bé el sucre. Tot seguit, acostem una flama a la copa i flamegem el whiskey. Esperarem uns minuts que s'apagui per si sol o bé l'apaguem d'una bufada.
- Hi afegim cafè acabat de fer fins a unes 2/4 parts de la copa, (l'original sembla que era de la marca Bewleys) i li donem unes voltes amb una cullera.
- Afegim la nata líquida (repetim, sense muntar!). Part decisiva. En cas de no tenir un estri especial per fer-ho, utilitzarem el cul d'una cullera per abocar-hi a sobre la nata i, poc a poc, anar omplint la copa per tal que quedi una capa sobre la mescla del whiskey i el cafè en 1/4 part. Val a dir, però, que abans és recomanable fer unes passades de batedora a la nata durant uns segons perquè, sense que quedi muntada, agafi una mica més de cos.
I llestos! Només queda presentar el cafè irlandès sobre un platet, sense sucre, sense cullera, i gaudir després d'un bon àpat d'aquesta perfecta combinació de sabors, textures i temperatures.
