Hotel Mirallac

Unes 2000 persones participen durant aquest cap de setmana en la Biennal de Ioga Satsanga VI que té lloc al Pavelló de la Draga de Banyoles. La trobada va començar ahir divendres i s'allargarà fins demà amb una actuació de Rosa Zaragoza que clourà la trobada.

La Biennal reuneix a professors i alumnes d'aquesta pràctica d'arreu de l'estat espanyol i d'altres països, alguns dels quals s'allotgen al nostre Hotel. Tallers, conferències, pràctiques de ioga a l'aire lliure, dances, meditacions, espectacles i àpats vegetarians amb aliments ecològics són algunes de les activitats que s'han programat per la Federació Espanyola de Ioga Satsanga.

Ahir dimecres va tenir lloc l'estrena de Bestiari Il·lustrat, el nou programa del Canal33 conduït per la Bibiana Ballbè. Cada un dels capítols del nou programa té com a protagonista a un creador que és portat per la Bibiana a fer una ruta per algun indret de Catalunya, sense que aquest sàpiga on va ni què li passarà durant el trajecte.

"De Banyoles al Ritz amb Albert Serra" va ser el primer d'aquests capítols, on el director de cinema banyolí va viatjar amb un cotxe d'època des del seu llit a Banyoles fins a l'habitació de l'Hotel Ritz de Barcelona on s'allotjava Salvador Dalí.

Val a dir que les primeres i belles imatges del programa, amb la sortida del sol a l'Estany, van ser grabades des d'una de les habitacions del nostre hotel.

Avui diumenge acaba la 2a edició del FemCurt, Festival de Cinema Social de Banyoles, organitzat per l'associació Irregolare. Un festival de curtmetratges que té com a objectiu promoure, "a través dels curts seleccionats, valors socials com el respecte, la igualtat, la convivència i la sostenibilitat".

Com era d'esperar, aquesta segona edició fa un salt endavant no només augmentant la quantitat dels curts presentats (es passa dels 50 l'any passat als 124 enguany) sinó, sobretot, en la qualitat dels mateixos. Les tres jornades del festival es complementen, a més, amb diferents activitats paral·leles arreu de la ciutat.

FemCurt és un excel·lent exemple de com un projecte sòlid, ben estructurat i organitzat que sorgeix de l'associacionisme, pot fer forat des d'una petita ciutat de comarques amb una moderna aportació a la cultura catalana. Prestigiar encara més el festival amb la selecció dels curts, del jurat, de les activitats paral·leles i amb la implicació d'especialistes, ha de ser una de les línies bàsiques a treballar en les pròximes edicions per tal que esdevingui, sens dubte, el referent a tenir en compte al nostre país.

Ànims i molta sort!

Ara que a Banyoles es fa Aloja, I Fira Medieval Fantàstica voldríem parlar una mica sobre aquestes dones d'aigua, envoltades de mite, rondalles, llengendes i misteri, tant característiques de la nostra cultura popular.

A Banyoles i comarca se les coneix més com "goges", però arreu les podem trobar com aloges, dones d'aigua, encantades, encantats o encants, filadores, Maria Enganxa, llufes, paitides, nimfes o nàiades, entre d'altres. De fet, la tradició de les dones d'aigua és tan vella com la mateixa cultura grega. Segurament, el seu inici l'hauríem de buscar en les nimfes -les divinitats mortals que la mitologia grega els atorga el poder fecundador de la Natura: belles jovenetes alegres, nues o gaire bé nues, que dediquen la vida a cantar i ballar. I també, sobretot, en les nàiades, les nimfes que personifiquen l'aigua de brolladors, llacs i fonts, filles de Zeus, Oceà o del déu riu.

Malgrat que les goges són tingudes per a bones, els seus tractes amb homes o dones generalment han acabat malament (sobretot pels primers). Poques persones les han vistes i pocs homes han aconseguit casar-se amb una d'elles i fer perdurable la seva unió (per les difícils condicions que elles imposen). Amb sort, però, se les pot veure com es pentinen amb pintes d'or mentre s'emmirallen a l'aigua i canten dolces melodies. I aquell que les sent és atret per la música i no pot resistir els seus dolços cants; llavors, hi ha el perill que les aigües xuclin l'infeliç que queda encantat per sempre més, mentre se senten arreu les rialles de benvinguda que li donen les goges.

Les Estunes i les rondalles de les goges

L'indret de la comarca del Pla de l'Estany on més se les relaciona té el nom de Les Estunes o Tunes (que vol dir "fenent" o "lloc per on s'escorre l'aigua"), al terme municipal de Porqueres. Es tracta d'un petit bosc d'alzines i roures a tocar el mas Corralot, on hi trobem unes galeries de roques de travertí amb fractures verticals. En èpoques geològiques passades, l'estany de Banyoles s'extenia més enllà dels límits que ara coneixem i anava a tocar el bosc de Les Estunes, la qual cosa va donar lloc a la formació de les roques de travertí. Ja fos per moviments sísmics o pels propis processos càrstics de la zona lacustre, s'obriren les actuals clivelles, donant pas a les galeries i bancs de roca que hi veiem encara.

Conta la rondalla que a l'interior de les baumes s'hi troben els rics palaus de les goges, fets de marbre i d'alabastre, plens d'or, plata, perles, diamants i tota mena de joiells. Tanmateix, són palaus amagats al visitant per una malla fina i imperceptible, filada amb fil d'or per les mateixes goges a la vora de l'estany de Banyoles i teixides amb telers de cristall i llançadores de bori. L'intrèpid que s'hi atansa queda desorientat per aquesta xarxa que fa desaparèixer tot camí. El profanador, llavors, sense veure ningú, només rep cops i bofetades que el fan recular espantat i fugir de pressa.

Conten també que les goges celebren grans festes dins els esborancs de Les Estunes tocada la mitjanit (ja que de dia resten invisibles). Durant aquestes festes surten grans raigs lluminosos dels beis i, si és nit de lluna plena, després de cantar i ballar, les goges surten a continuar les danses, a filar, a fer bugada o a emmirallar-se a les aigües tranquil·les de l'estany. També de nits solen estendre al defora les seves robes, blanqúissimes com la neu. El mortal que aconsegueix fer-se amb una d'aquestes peces té, llavors, la vida resolta, amb riquesa i felicitat assegurades.

Al Pla de l'Estany també és coneguda la rondalla -recollida per Mossèn Constans- de la vella que venia una nit de la serra de Sant Petllari carregada amb un feix de llenya i es va trobar amb les encantades. Les goges li van fer deixar el feix a terra i li van omplir la falda (sense que ella veiés què li posaven), avisant-la que no mirés què hi havia fins passat el dintell de casa seva. La pobra vella, unes passes abans d'entrar a la seva llar, no pogué estar-se'n i obrí la falda per veure què hi havia. Desil·lusionada, cregué que l'havien enganyat amb segó i el llençà a terra enrabiada. Ja dins casa seva, amb el llum d'oli encés, veié però que les poques bolves que li quedaven a la falda brillaven com l'or fi. Corrents, ana cap a fora per veure si trobava el que abans creia que era segó; però el vent i la impaciència havien escombrat tot l'or. Les goges, diuen, encara riuen.

Les Estunes és, a hores d'ara, un espai agradable per passejar-hi i senyalitzat com a ruta turística de la comarca. Sabem que en època franquista s'hi va arribar a filmar un NO-DO musicalitzat i teatralitzat amb la llegenda. I que el conegut fotògraf Rafael Vilarrubias hi va fer un reportatge. A principis del segle XX, l'indret també era utilitzat per fer-hi festes i aplecs en dies senyalats (sobretot pel primer de maig), així com s'hi havien fet reunions i trobades políticofestives.

És un lloc fantàstic per conèixer i passejar-hi. Aneu-hi!

Un any més, (A)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles obra les seves portes amb una programació excel·lent i consolidada en l'oferta musical estiuenca catalana. També com és habitual, al costat de la música s'hi han sumat un seguit d'activitats paral·leles, tallers i camps de treball, que el fan més gran i atractiu.

Una d'aquestes activitats és l'(a)rtista al plat que suma la col·laboració del Grup Gastronòmic del Pla de l'Estany al Festival i que pretén harmonitzar la creació de vuit plats amb els gustos de vuit d'artistes o formacions que participen a l'(A)phònica.

Pel que fa al nostre restaurant, el plat escollit ha estat una Esqueixada de bacallà que ha degustat la cantant Maria del Mar Bonet amb la seva actuació del dia 25 als espais del Club Natació Banyoles.

La rondalla més coneguda de la nostra ciutat és, sens dubte, la del drac, el monstre de Banyoles. La llegenda, com no, té les seves arrels en l'Estany i els seus misteris i, més concretament en el Clot del Drac, situat en un paratge -ara enjardinat-, conegut com la Draga, a la seva riba oriental.

Explica la gent més gran que, anys reculats, un ferotge drac habitava l'Estany de Banyoles. Era un drac enorme, malvat i famèlic que devorava bous, vaques, xais i tot animal amb el que es topava. Els seus amenaçadors ulls desprenien guspires que atemorien qui el mirés; el seu alè llançava foc infernal amb el que cremava boscos, camps i cases a la seva voluntat; de les seves grans narius en sortia un sofre tant metzinós que ho empestava tot, entorbolia l'aigua de l'Estany i encomanava malalties a persones i animals. El cos del monstre era plegat de dures escates que cap espasa ni llança havia pogut travessar mai i el seu llom era recobert de burxes punxegudes i amenaçadores que li anaven de l'espina del coll a la punta de la cua; a més, dues grans ales li permetien volar amb gran rapidesa i si les seves urpes afilades t'agafaven, ja no et deixaven fins que et tenia al seu cau, a punt per menjar-te. El drac era capaç de capbussar-se a l'Estany per sorprendre un il·lús banyista i nedar amb rapidesa fins l'altra vora on l'esperava un ramat despistat que no tenia temps de fugir; i amb la seva llarga cua escamada castigava la vila banyolina rebotint-hi ones d'aigua de l'Estany.

La bona gent de Banyoles vivia aterrida i molts eren els que havien fugit després de patir-ne els seus martiris, lamentant-se "El drac! El drac!". Per aquietar el monstre i evitar més maldats, els vilatans van acordar donar un darrer i dolorós pas i cedir a les seves exigències. Setmana sí, setmana també, l'atzar d'un horrible sorteig li lliurava adès un nen, adès una nena com a terrible tribut. Llavors, l'infant era portat al Clot del Drac on, en sentir l'olor de carn innocent, sortia la bèstia per abraonar-se sobre la seva menja i satisfer-se'n.

Tots els infortunats cavallers que s'havien enfrontat a l'horrible monstre havien estat derrotats per la fera que els devorava sense compassió en acabar la breu lluita. El mateix emperador Carlemany, que en aquells temps s'encaminava a lluitar contra els infidels a la ciutat de Girona, va decidir enfrontar-se a la bèstia quan el van informar que havia occit a varis dels seus valerosos cavallers. Carlemany, però, tampoc va reeixir davant seu i fins i tot la seva invicta espasa Monjoie va ser esmicolada al topar amb la dura cuirassa del drac.

Què podia fer la soferta gent banyolina davant tanta maldat? Per ventura, un monjo anacoreta de nom Mer acompanyava les tropes de Carlemany des de Narbona per enfortir l'esperit cristià del seu exèrcit. La reputació de santedat i miracles del monjo era tan gran que aviat va arribar a les orelles dels vilatans de Banyoles i de la mare del nen que aquell dia havia de ser portat davant el drac. Desesperada, la dona va córrer a implorar a Sant Mer que els ajudés a fer front a la bèstia, confiant més en les seves oracions que en l'espasa del guerrer. Compadit per la veu tremolosa de la mare, amb una estola al damunt, Mer va encaminar les seves pregàries cap al Clot del Drac, on anà a trobar la bèstia. Allà mateix, el venerable Mer tirà l'estola al cim del monstre fent-li perdre tota la seva ferotgia. Des de llavors i davant l'astorament de tothom, el drac seguia Mer arreu com un cadell manyac i sense maldat visible, fins que va decidir enclaustrar-se al seu Clot per sempre més i no sortir-ne mai.

Diuen els més anciants, però, que de tant en tant, pels volts de la Draga encara es poden sentir els crits del drac que, ves a saber perquè ens fa sentir la seva presència entre nosaltres... pot ser, per tornar-nos a visitar ben aviat.

El Clot del drac
Abans que la Draga fos el parc que és ara, els seus límits s'estenien per una zona d'aiguamolls i camps, els quals s'havien anat guanyant a les aigües de l'Estany gràcies a la construcció de motes i recs que frenaven les crescudes de l'aigua. Quan plovia molt, però, l'aigua saltava les motes i inundava aquests camps, escolant-se també per diversos fenents que empassaven l'aigua i actuaven com a sobreeixidors naturals de la zona.

Un dels fenents més importants era conegut popularment com el Clot del Drac ja que quan engolia l'aigua de l'Estany feia tanta fressa que, inequívocament, allà només hi podia tenir el cau el monstre de Banyoles.

Malauradament -com altres han denunciat-, hem deixat per l'oblit aquests bells referents de la nostra tradició etnopoètica, bàsics per a la nostra identitat local. Són pocs els que recorden o saben de la seva existència, amb tot el potencial cultural i de promoció de la ciutat que poden tenir. Per això, seria una magnífica iniciativa la seva recuperació i contextualització, acompanyada d'altres projectes que potenciïn al màxim aquesta vessant de la nostra cultura popular tradicional.

Avui, Diada de Sant Jordi, resulta del tot adequat fer una recomanació literària personal. En aquest cas, és d'un llibre i d'un autor poc coneguts que també vaig descobrir arrel d'un comentari sobre el mateix fet per Mita Casacuberta en un programa del Canal 33 magnífic, "L'Hora del lector". Es tracta d'"El jardí sense temps", d'Amadeu Cuito, editat per Quaderns Crema el 2004.

Si ve es tracta d'un llibre curt, no és un llibre gens fàcil. "El jardí sense temps" es mou amb estructura narrativa molt basada en l'evocació i la suggerència; és un llibre sobri i d'un estil amb arrels ben plantades en la tradició proustiana -com el mateix autor-, a mig camí de la descripció i la narració.

El llibre es construeix a partir dels records -amb totes les seves inexactituds- del fill d'un exiliat de la guerra civil espanyola que s'articulen al voltant d'un jardí real i imaginari que ha centrat la vida de la seva família.

Si podeu, regaleu-lo, compreu-lo i no us el perdeu.

Aquesta Setmana Santa, el Manípul de Manaies de Banyoles celebra el 60è Aniversari de la seva restauració. L'acte central d'aquesta celebració té lloc avui dissabte -si el temps ho permet- i consistirà en un desfilada conjunta, per diversos carrers i places de Banyoles, acompanyats pels Manípuls de Mieres i de Besalú, amb els seus manaies i estaferms. S'aplegaran, doncs, un total de 250 armats pels carrers de Banyoles que després tancaran l'aniversari amb un sopar conjunt al restaurant de l'Hotel Mirallac.

Els Manaies però, clouran aquesta commemoració durant la Festa de la Mare de Déu dels Dolors i la seva tradicional Processó, la qual sabem que ja existia a mitjans del segle XVIII i que es porta a terme en la diada del divendres abans del Diumenge de Rams.

Dels Manaies de Banyoles en tenim coneixença documental de la seva existència des de l’any 1832, quan en un inventari del convent dels Pares Servites es relacionen "catorze vestits dels armats”. Des de llavors i fins al parèntesi del període de la Guerra Civil (1936-39) els manaies sempre van desfilar pels carrers de la vila. Tanmateix, després de la guerra no va ser fins l'any 1949, amb la seva restauració, que els Manaies de Banyoles van encapçalar la Processó dels Dolors.

A partir d'aleshores, el Manípul ha anat creixent en quantitat i qualitat, esdevenint una formació seriosa, elegant, ordenada, disciplinada (hi ha fins i tot qui la considera irònicament "l'exèrcit de Banyoles" o "l'exèrcit a l'ombra del nostre país") que, sota la direcció de'n Quimet Duran i amb els seus 126 components, se la pot considerar, sense cap mena de dubtes, com a la millor de tot Catalunya.

A partir d'avui i fins el proper diumenge 23, té lloc la primera edició de Femcurt, el Festival de Cinema Social de Banyoles que neix com un festival de curtmetrages de temàtica social que promou valors com el respecte, la igualtat, la convivència o la sostenibilitat.

Femcurt, però, va més enllà de les projeccions de curtmetratges i amb la finalitat d'intervenir socialment a través de la cultura ha programat un seguit d'activitats paral·leles com una jornada formativa adreçada a professionals dels serveis socials, un concert gratuït amb els grups The Pepper Pots i la Carrau, projeccions de cinema infantil o cercaviles de gegants i capgrossos.

Cal remarcar que aquest festival no és una iniciativa més d'una administració sinó que sorgeix del mateix teixit associatiu de la ciutat a través de l'entitat Irregolare.  Una nova entitat formada per gent amb experìencia en l'organització d'activitats públiques i que es fixa d'objectiu d'apostar per la cultura com a facilitadora de la inclusió social. Femcurt n'és el primer projecte que veu la llum, però ben segur li seguiran noves edicions i noves propostes engrescadores que donaran molt a parlar.

Molta sort.

Tornarem a sentir els udols dels llops a les nostres contrades? Segons Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge de l'obra social de Caixa Catalunya, això  seria possible cap al 2020 si es desenvolupa un dels projectes educatius que es vol impulsar des de la seva fundació.

Així ho afirmava en una ponència del Col·loqui de Tardor 2008 Llops i humans a Catalunya. Del passat al present que, des del passat dijous fins avui dissabte, té lloc al Club Natació Banyoles, organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. El Col·loqui de Tardor reuneix a experts i especialistes en la matèria per analitzar l'impacte que té aquest mamífer en la societat.

Per Sargatal -que ja ha impulsat projectes de reintroducció a la nostra comarca com el de la cigonya blanca-, també caldria apostar per reintroduir espècies com el linx o l'ós (com ja s'ha fet a Astúries). Projectes d'aquest tipus, però, seran possible amb molta més facilitat sempre i quan es desenvolupin figures de protecció del territori com la de l'esperat Parc Natural de la conca lacustre de l'estany de Banyoles que ara sembla adormida en els despatxos de l'Administració com si l'udol del canis lupus l'hagués encantat.