Hotel Mirallac

Ja tenim la ratafia d'enguany macerant a sol i serena. Aquesta vegada, hem fet unes petites variacions, reduint el número d'herbes en el procés i el percentatge de nous verdes, posant-n'hi una cada tres litres d'aniset (n'hem emprat 9 litres). Així doncs, amb l'aniset i les nous hi tenim 9 herbes:

• Herba de Sant Joan, farigola, romaní, marialluïsa, menta, ginebró, santolina, eucalíptus i fonoi.

També hem utilitzat la mateixa garrafa on vam fer la ratafia l'any passat i on hi hem tingut tot aquest any les herbes que vam fer servir. Òbviament, vam treure les herbes i vam esbandir bé la garrafa, tot i deixant que no perdés l'aroma que tenia de les herbes macerades. Ara, l'haurem d'anar xinxollant repetidament i esperarem els quaranta dies reglamentaris i, tot seguit, colarem la ratafia per embotellar-la.

D'altra banda, si us interessa el món de la ratafia, és altament recomanable visitar Herbesalú, la nova Fira de les herbes per fer ratafia i herbes remeieres que ha impulsat la vila veïna de Besalú. La fira va tenir lloc ahir diumenge 28 de juny., amb un programa que incloia un mercat de plantes, ungüents, sabons i perfums a la plaça de la Llibertat, a més d'altres activitats paral·leles.

Parlar de vins d'elaboració biodinàmica porta molta gent a pensar d'immediat en radicalisme ecològic i en estranyes pràctiques iniciàtiques basades en els cicles lunars o en l'ús de rares tècniques més semblants a ritus màgics allunyats de la moderna viticultura.

Tanmateix, després de passar d'aquest sedàs, sobta saber que molts dels grans vins reconeguts a nivell internacional s'han elaborat en base a l'agricultura biodinàmica: com els Domaines  Domaines Leroy i Leflaive a Borgonya o el Huet o Coulée de Serrant en el Loire; o que l'apliquen viticultors com Gaston Huet, Nicolas Joly de la Coulée de Serrant o Ricardo Pérez Palacios al Bierzo, entre molts d'altres. Ara mateix, el cava Marquès de Gelida Claror, elaborat per Vins El Cep, és un Brut Nature Gran Reserva que ha estat notícia recentment per ser el primer cava català procedent de l'agricultura biodinàmica.

Rudolf Steiner i la biodinàmica
La gènesi de l'agricultura biodinàmica es troba en les lliçons que va donar l'any 1927 el científic i filòsof austríac Rudolf Steiner (1861-1925) que més tard es publicarien amb el nom d'Agriculture i que és un dels textos referents de la biodinàmica; així com ho són d'altres textos científicoespirituals que s'apleguen en el corpus del seu pensament, conegut com Antroposofia.

Per Steiner, la terra és un ésser viu interrelacionat amb els ritmes i forces del cosmos, al que cal respectar en tot el seu conjunt i que cal mantenir en estat vital i fèrtil, utilitzant medis totalment naturals: rotacions ben pensades de cultius, compostos no químics sinó fets amb fems de granja com a fertilitzants, control de les males herbes i de malalties utilitzant materials basats en plantes i minerals, preparats biodinàmics, etc. El segell Demeter és el que certifica els productes elaborats segons aquest corpus biodinàmic.

Tot influeix i, per tant, tot s'interrelaciona. D'aquí que Maria i Matthias Thun, deixebles de Steiner, desenvolupin el famós calendari biodinàmic -que es publica anualment- pel qual es guien els agricultors biodinàmics per realitzar en el moment adequat cada tasca. El Calendari biodinàmic de sembra i plantació es basa en la investigació de la influència de la lluna, els planetes i les constelacions sobre el creixement de les plantes. Es tracta d'una eina que neix d'una perspectiva astrològica que parteix del recorregut de la lluna a través de les dotze constel·lacions del zodíac.

Vins i biodinàmica
Els vins que usen les tècniques biodinàmiques busquen anar més enllà de les pràctiques biològiques o ecològiques i es reivindiquen com els defensors més aferrissats de la tipicitat del terrer on es produeix el vi.

Tot plegat, porta als cellers interessats en elaborar vins procedents d'aquesta agricultura biodinàmica a mantenir tot el procés d'elaboració el més natural possible, fermentant en dipòsits oberts, seleccionant amb molta cura la fusta i embotellant sense filtrar ni clarificar. Però també a utilitzar d'altres tècniques més..."singulars", com alguns dels preparats biodinàmics, com el 500 que consisteix en enterrar en la vinya banyes de vaca plenes de fems durant tot l'estiu; i a seguir sempre el calendari biodinàmic.

Gràcies a bona part d'aquests postulats i tècniques místicoespirituals, la biodinàmica ha rebut crítiques serioses i raonables mostres d'escepticisme. Tanmateix, també té una part allunyada dels trons i llampecs esotèrics, en la mesura que assumeix els principis de l'agricultura biològica, orgànica i respectuosa amb l'entorn que, sens dubte, són els que li aporten totes les virtuts que pugui tenir.

El títol d'aquest apunt no vol ser una tautologia, ja que tots els vins ho són de naturals. Tanmateix, segurament, n'hi ha que ho són una mica més que d'altres, donat que alguns viticultors han apostat per intervenir el menys possible en els processos de cultiu de la vinya i la vinificació per tal de generar un vi particular, més afí al territori on s'ha elaborat.

Fruit d'aquesta opció han anat sorgint conceptes (fins i tot segells) més o menys afins com "vins ecològics", "vins orgànics", o "vins naturals", i tendències més atrevides encara com la dels "vins biodinàmics" dels que en parlarem en un altre apunt.

Pel que fa als vins naturals, la jove Asociación de Productores de Vinos Naturales entén que aquests tenen un seguit de peculiaritats comunes:

• Són vins que provenen de vinyes on es treballa amb un cultiu respectuós amb el medi ambient, ja sigui d'agricultura ecològica o biodinàmica, sense pesticides, insecticides o productes químics.
• Els viticultors són autors, treballen els ceps de la seva propietat i mantenen unes actituds de compromís amb l'entorn natural, treballant amb varietats autòctones, tapant les ampolles amb taps de suro natural, generant la menor quantitat possible de residus, etc. Es treballa de forma manual i artesanal, preferiblement; no s'usen bactèries malolàctiques per accelerar la fermentació, no s'afegeixen aromes, ni es corregeix l'acidesa acidificant, no es filtra ni es clarifica de forma química o agressiva, etc.
• S'elaboren amb llevadures autòctones, sense ajudes externes. Això provoca que les fermentacions hagin de ser més lentes i imprevisibles, allunyant-los de la homogeneïtzació i l'estandardització.
• No solen portar sulfurós afegit, de manera que el SO2 total no supera els 20mg/l.
• Els productors de vins naturals sobretot busquen que el producte que elaboren sigui clarament identificatiu del seu territori, del seu "terroir". Busquen transmetre especificitat, autenticitat, signularitat, tipicitat d'un territori i un clima.

Arrel d'aquesta tendència ha sorgit també recentment un Saló de vins naturals per mostrar aquests productes i potenciar-ne el consum. Sens dubte, aquesta forma d'entendre la viticultra té molt a veure amb tot el moviment slow i amb transmetre un nou model gastronòmic més pausat, més local i singular.

Dilluns passat, 23-F, Vila Viniteca i el vinicultor Álvaro Palacios van organitzar un impressionant tast de vuit vins dels cellers que aquest darrer té a Gratallops, a la DOQ Priorat, i a Corullón, a la  DO Bierzo. La conducció va anar a càrrec d'Álvaro Palacios que va dissenyar l'ordre proposant i reivindicant un sistema similar al francès amb vins regionals, municipals i de finca. Concretament:

Vins regionals:

• Pétalos 2007
• Les Terrasses 2006

Vins municipals:

• Villa de Corullón 2005
• Gratallops. Vi de Vila 2007

Vins de finca:

• Finca Dofí 2007
• Las Lamas 2005
• La Faraona 2006
• L'Ermita 2007

Una ordenació tipològica molt acord amb la importància que Palacios dóna al terreny, a la procedència on és plantada la vinya i on neix el vi, que ell anomenà "misticisme de la localització". Aquest va ser un punt clau i recurrent en tot el tast. Palacios va dissertar sobre la mística que desprenen les vinyes, tant pel seu passat, la seva ànima, d'arrels monàstiques, com per les característiques geològiques dels terrenys. En aquest punt, diferenciava clarament aquells sòls metamòrfics, els més antics existents i en connexió amb les capes més properes al nucli de la terra, que donen lloc a pissares, gneis, quarcita, etc. i que, per ell, serien els que transmeten més autenticitat; d'uns altres d'origen sedimentari, no tant antics, formats per acumulació de sediments i estrats.

Palacios també va subratllar, òbviament, la importància dels efectes que té la climatologia en l'elaboració dels vins i l'aposta que han fet als seus cellers pels processos de producció orgànics, amb la vista posada a la vinicultura biodinàmica.

El tast es va realitzar al restaurant Numun de l'Hotel AC Palau de Bellavista i hi vam assistir unes 350 persones. Val a dir que els vins es van decantar entre 5 i 7 hores abans. De tot el recorregut i sobre la notable impressió del conjunt, destacaria el Gratallops Vi de Vila 2007, amb 18 mesos en bóta i, malgrat que li queda almenys un any perquè evolucioni, apunta interessants notes de fruita i mineralitat; també destacaria la modernitat de la proposta del Dofí 2007, intens, fresc, avellutat i amb una estructura molt fixada. La Faraona 2006  ressalta autenticitat, finesa i excel·lent pas en boca, amb poca fruita i molta mineralitat; així com L'Ermita 2007, exemple de tipificació i classicisme del Priorat, sorprèn per la persistència que et deixa en boca, la seva mineralitat i les altes expectatives que crea el seu 100% de garnatxa per d'aquí a uns anys.

Per tot plegat, cal felicitar a Quim Vila i el seu equip de Vila Viniteca per la impressionant organització, la qual va comptar amb la col·laboració de la perstigiosa casa Riedel. I, com no, a Álvaro Palacios que, després d'escoltar-lo, gaire bé se l'hauria de considerar més un apassionat vinigeòleg que cap altra cosa més.

Si ens agrada el vi, en bevem i comprem, des de l'any 2005 ben segur que ens hem trobat la inscripció "Conté sulfits" (sulfurós o, de fet, anhídrid sulfurós (SO₂)) en l'etiqueta d'alguna ampolla. Llavors, és probable que se'ns disparin les alarmes de la desconfiança pensant que el vi que anem a prendre no té prou qualitat, que li trobarem un gust poc autèntic i manipulat o que conté additius com un producte més de pastisseria industrial que el desvirtuaran del tot. Per tot això, ens caldrien conèixer vàries coses al respecte:

1. És possible fer vi sense afegir sulfurós, però és impossible trobar vi que no en contingui. La realitat és que, en nivells baixos (entre 10 i 20 mg/l), el sulfurós es troba de forma natural en el vi i apareix tant en el procés de fermentació com d'envelliment en bóta, sense addició humana. La seva addició es fa després d'una analítica que indica la quantitat ja existent.
2. Afegir sulfurós al vi és una pràctica que ajuda a millorar la seva fermentació i conservació. El SO₂ actua com a agent antioxidant i antimicrobià, bloquejant microbis com bactèries, llevats i floridura, evitant l'oxidació, l'avinagrat i preservant aromes i frescor. Per tant, és una pràctica àmpliament estesa en l'enologia, plenament controlada i acceptada: el 100% dels vins analitzats per l'OCU en un estudi del 2005 indicava que contenien sufits.
3. Aquesta pràctica d'afegir sulfurós al vi es porta fent des de fa segles -ara sota reglamentació. A la Grècia clàssica ja es coneixien els efectes desinfectants del sofre exposat al sol (el qual desprèn anhídrid sulfurós); i en l'agricultura s'ha usat sofre des de temps reculats per a protegir les plantes de fongs i insectes. Ara, la llei regula les quantitats permeses fins a nivells molt baixos i controlats, ja que en excés tindria una acció gàstrica i intestinal negativa: a l'ampolla i pel consum el contingut de SO₂ total ha de ser inferior a 150 mg/l en vins negres i menor de 200 mg/l en blancs i rosats. També l'excés de sulfurós afectaria les característiques organolèptiques del vi: amb més de 35 mg/l podria picar en nas, alterar el sabor i perdre color si el vi fos negre. I hi ha qui discuteix si l'excés de sulfurós pot ésser el causant de la ressaca.
4. L'etiqueta ens indica la capacitat al·lergògena del sulfurós. El sulfurós pot tenir condicionants negatius de caràcter al·lèrgic, sobretot en persones asmàtiques. Tal i com obliga la Directiva Comunitària 2003/89/CE s'adverteix que l'ampolla té concentracions de més de 10 mg/l d'aquest additiu. De fet, però, com hem vist, podríem trobar-nos amb vins als que no s'hagi afegit sulfurós i que ja continguin de forma natural més de 10 mg/l de SO₂.
5. Es podria fer vi sense l'addició de sufits? Ja que el sulfurós evita l'oxidació del vi, es podria fer sempre que aquesta estigués controlada. Tanmateix, és un procés bastant complicat que afecta molts dels processos pels que passa l'elaboració del vi. Fins i tot vins elaborats amb raïms procedents d'agricultura ecològica contenen addició de sulfurós. D'aquí que s'arribi a qüestionar la validesa de conceptes com "vins ecològics".

Com a reflexió final, hauríem de pensar si hi ha normatives que més que ajudar a informar poden confondre al consumidor. Perquè, si el vi ja conté sulfurós en forma natural i ara indiquem que una ampolla té sulfits, efectivament, sembla que abans no en tenia. Per això, seria molt més útil que l'etiqueta informés sobre la quantitat exacta existent d'aquest additiu en el producte i llavors podríem valorar si hi ha o no excés del mateix i si ens resulta més o menys interessant el seu consum.

Una vegada elaborada la ratafia i deixada macerar quaranta dies a sol i serena ja es pot filtrar i embotellar. Aquest és un procés lent i delicat que demana molta paciència i es pot allargar més d'un dia, depenent dels litres elaborats i les hores que disposem:

[Vegeu-ne les nostres fotos al Flickr]

• En primer lloc, filtrem tota la ratafia de la gerra a un altre recipient, una galleda ben neta per exemple. Procurem fer-ho amb varis coladors superposats l'un a  l'altre.
• Amb un cullerot, tornem a filtrar tot el líquid a un nou recipient amb un colador fi, a poc a poc. Hi ha qui va repetint aquest procés de filtratge i abocament en recipients vàries vegades més, usant coladors o draps de fil. L'important és eliminar tot pòsit de les herbes.
• Tot seguit, prenem un altre colador i hi posem un drap de fil a sobre, endinsant-lo. Posem el colador sobre un embut i hi anem abocant la ratafia per filtrar-la i embotellar-la. Es tracta del pas clau. És lent. Amb una cullera de fusta cal anar movent el líquid dins el drap per enretirar les lleus impureses que hi queden. Mica a mica, a mesura que quedi brut de pòsit, anirem estirant el drap per utilitzar-ne la part neta.
• Una vegada filtrada i embotellada tota la ratafia, ja la podrem beure. Tanmateix, com més temps passa dins l'ampolla  més gust anirà prenent. Per això, és recomanable deixar-la que hi reposi entre quatre i sis mesos. Per Nadal pot ser un bon moment per encetar-la. Més endavant, publicarem el tast de la ratafia.

Si passeu pel nostre Hotel, demaneu-ne una copeta!

La ratafia és un licor tradicional català macerat a base de nous verdes, herbes, espècies i aiguardent o anís. La tradició mana elaborar-la la nit de Sant Joan, durant el solstici d'estiu. Nosaltres n'hem fet.

[Vegeu les fotos del procés al nostre flickr]

Per a la nostra ratafia hem utilitzat els següents ingredients (40):

• Set nous verdes, pinyes, herba de Sant Joan, herba de ratafia, herba de Santa Llúcia, herba de la sang (o agrimònia), herba prima, menta pebrera (o piperita), menta boscana, menta comú, saborija (o sajolida), saüc, mil fulles (o aquilea), tarongina (o melissa), espígol, llorer, eucaliptus, ginebró, poniol, marialluïsa, ruda, farigola, romaní, cua de cavall, til·la, botonet (o camamilla de muntanya o santolina), camamilla borda, malva de cementiri, fulles de pi, fulles d'olivera, fulles de taronger agre, fonoi, pela de taronja, pela de llimona, canyella, clau, anís estrellat, grans de cafè, te i nou moscada.
• 15 litres d'anisset de 28 % de graduació.

Elaboració: després de recollir les herbes i deixar-les assecar uns dies, rentem les que calguin, les tallem a trossets i les tirem dins la garrafa de coll ample. Trinxem les nous i les hi afegim. Hi aboquem l'anisset i ho xinxollem amb energia. Tapem la garrafa amb el tap i ho deixem a sol i serena durant quaranta dies. Passats aquests dies serà l'hora de filtar-ho i embotellar-la, com ja explicarem.

Consells:

• Les herbes mai de la vida s'han de guardar en bosses de plàstic tancades. S'hi forma humitat i es fan malbé en pocs dies. Cal tenir-les a assecar esteses, en capses per exemple (i com més esteses millor), o penjades en matois en llocs secs.
• Nosaltres utilitzem anisset dolç, no aiguardent ni tampoc anisset sec. No hi afegim sucre tampoc. Ens sembla que aconseguim una bona graduació i un sabor equilibrat, ni massa dolç ni massa fort.
• Les nous verdes enfosqueixen la ratafia i li donen amargor. Nosaltres fem servir 1 nou verda per cada 2 litres d'anisset. Això va a gustos. També les trinxem. Hi ha qui no ho fa i només les talla per a la meitat. Trinxar les nous augmenta l'amargor del licor, però aquesta també anirà en funció de les que s'hi posin. Hi ha qui ratlla la pell per fer més fosca la ratafia.
• Compte a l'hora de trinxar les nous. Embruten molt les mans. És millor utilitzar guants i fer-ho dins una bossa de plàstic o algun recipient com un morter. També a l'hora de desgranar el ginebró convé fer servir guants, sinó et punxaràs.
• Compte amb segons quins ingredients: de ruda o artemisa cal abocar-n'hi poca quantitat, tenen un aroma molt fort; la nou moscada millor posar-n'hi 1 cada 5 litres i s'aconsella ratllar-la.
• Mirem de no posar-hi massa tiges de les herbes; diuen que amarguen més el licor. Les flors tallades arran o amb tiges primes.
• Ens agrada castigar força la ratafia amb herbes com la marialluïsa, la farigola, la til·la, el ginebró o el botonet. Tenen molt bon aroma i equilibren bé la resta d'herbes.
• La garrafa cal anar-la xinxollant durant els dies de sol i serena. Es xinxolla amb cura (compte que és fàcil trencar la garrafa, que patini, etc.) dos o tres cops per setmana; tot i que hi ha qui ho fa a diari. És millor posar la garrafa sobre un drap perquè no patini, o bé dins d'un bidó de plàstic.
• És recomanable tapar la boca de la garrafa amb un tap de suro i a sobre amb una bossa de plàstic lligada amb goma elàstica. Evitarem que no s'hi acostin o hi entrin insectes.
• Hi ha qui li agrada la ratafia amb una textura més caramelosa. Als darrers dies de la maceració s'hi poden abocar un parell de prunes tallades per aconseguir-ho.
• Als mercats sol haver-hi parades d'herbolaris que pels volts de Sant Joan ens nodreixen de les herbes bàsiques i d'altres de més difícil obtenció. És bo anar-hi. A més, donen bons consells per a fer la ratafia.
• Si es disposa d'espai, es poden plantar força herbes remeieres i oloroses a casa mateix, en testos, al jardí, al balcó, en una terrassa... No només aconseguirem tenir-les a mà per a fer la ratafia sinó que gaudirem tot l'any del seu aroma i les podrem fer servir per a les nostres receptes de cuina.

Agraïments: sens dubte, a en Joan Sitjà, un amic ratafiaire banyolí dels bons que no només ens ha convidat a fer-la a casa seva i a deixar-hi la garrafa durant la maceració, sinó que ens ha aconsellat en tot moment sobre les herbes i el procés i, amablement, ens n'ha cedit algunes de pròpies.

Bibliografia bàsica i molt recomanable:

• El llibre de la ratafia. Ratafies i licors d’herbes de tot el món. Jaume Fàbrega. 2007. Barcelona, Cossetània Edicions, col·lecció "El cullerot" núm. 11.

Darrerament, apareixen certes polèmiques sobre el vi i la seva consideració com a beguda alcohòlica perillosa o fins i tot com a substància adictiva. La darrera l'ha protagonitzada la delegada del Govern espanyol pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD), Carmen Moya, que dóna suport a la inclusió del vi en la Llei Integral de Drogodependències de Galícia.

Són notícies que subratllen sempre el mal ús que les persones podem fer d'un dels aliments (la mateixa Llei de la Vinya i el Vi en el seu article 2.e. el considerar un "aliment natural"), amb clars efectes benficiosos per a la salut, i un dels més antics i característics de la nostra cultura: els estudis demostren que el vi neix en paral·lel que l'agricultura i hi ha evidències paleobotàniques contundents que confirmen la presència de semens de vinyes semidomesticades a Europa des del 2700 aC.

Aquestes iniciatives, a més, són del tot injustificades quan, segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), el sector vinícola de l'Estat espanyol és un dels líders a nivell mundial:

• És el 1r estat del món amb més superfície dedicada a la vinya (1174 Mha).
• És el 3r estat del món productor de vi (40 Mhl), rera França (el segon país) i Itàlia (el primer país).
• És el 3r estat exportador mundial de vi (quasi 14 Mhl), rera França i Itàlia.
• És el 5è estat del món consumidor de vi (13,5 Mhl), rera Alemanya, Estats Units, Itàlia i França.
• És el 5è estat del món en quant a producció global de raïm.

Tot plegat, ens porta a afirmar que la millor via possible per evitar el mal ús que es pot fer del vi no és altre que el de l'educació del consumidor. Fa falta difondre bé les propietats intrínseques del vi, les seves categories, les denominacions d'origen, les diferents indicacions de qualitat, les varietats existents, els seus maridatges. I cal ensenyar a beure bé: quan cal i no cal beure, quan s'ha de beure i en quines condicions cal fer-ho, amb què es pot acompanyar el vi, quina quantitat podem ingerir, com pot efectar-nos la ingesta d'alcohol i com podem reduir-ne els seus efectes.

Si el que volem és un consum ordent de les begudes alcohòliques, no tenim més opció que incentivar la voluntat per conèixer-les i fer-ne un ús responsable. Només així en podrem gaudir i evitar-ne un consum abussiu.

Uns dels vins més clàssics de la DO Ribera del Duero són els que elabora Bodegas Protos, amb José Carlos Guzmán com a enòleg cap. El celler es va crear el 1927, al poble de Peñafiel, el primer (del greg "protos") de la zona que més tard seria la DO Ribera del Duero. Compta amb 110 ha. pròpies de cultiu, tot i que treballa sobre 1300 ha. amb altres proveïdors, exportant a més de 30 països.

Avui us presentem i oferim un dels seus vins més coneguts, el Protos Criança que tenim al nostre celler:

• Nom: Protos Criança
• Collita: 2003
• Varietats: 100% Tinta del País
• Criança: un mínim de 12 mesos en bóta de roure americà i el seu corresponent envelliment en l'ampolla.
• Tast: es tracta d'un vi clàssic de la Ribera, on destaca el seu color de capa mitja alta, roig picota amb tonalitats pòrpres. En nas hi trobem clares notes a fruita madura negra (mores, prunes) i al darrera notes a torrats del roure. El seu sabor és agradable, uniforme, amb bona acidesa i bons tanins que li donen cos i bona qualitat.
• Maridatge: és un bon vi per acompanyar carns vermelles i caça: les nostres mitjanes de vedella, els diferents tipus de filets o les costelles de xai a la brasa són bones opcions per aquest vi.

Ahir vam assistir, a la fira Tecnotast de Girona, a la presentació d'alguns dels nous vins de gamma alta de Castell de Perelada de la DO Empordà-Costra Brava, a mans de l'enòleg Delfí Sanahuja. Es van tastar:

• Gran Claustre Cuvée Especial 2004 (DO Cava): de fines bombolles i presència de corona, amb notes de pastisseria i fruita en nas.
• La Garriga 2005: d'una excel·lent collita que sorprén per un potent aroma floral i a fruits vermells i per un tast molt estructurat i agradable.
• Finca Malaveïna 2005: equilibrat i amb un molt bon pas en boca. Un vi de molta acceptació.
• Gran Claustre 2003: es tracta d'un vi potent i elegant, on s'hi noten les notes del terreny empordanès.
• Finca Garbet 2004: la joia de Castell de Perelada. Excel·lent vi amb agradables notes mentolades i torrades de criança, molt ben estructurat, llarg i consistent en boca.