Hotel Mirallac

El pregó del passat diumenge, a càrrec de l'eminent caridòleg Josep Brugada, va donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles d'enguany.

Sant Martirià, el patró de la ciutat, va néixer a Florència a mitjans del s. IV, fill d'una família gentil però noble. De ben jove, oient la crida de Déu, regalà el seu patrimoni als pobres i es feu batejar per l'abad Fructuós del monestir benedictí de Magdala, pròxim a Florència. Anys més tard, succeí Fructuós en el seu càrrec i, posteriorment, fou nomenat bisbe d'Albenga, on hi romangué tres anys.

Martirià es trasllada llavors a Egipte, on s'hi estigué tres anys més per tal d'exercitar la seva fe en ple desert. Tanmateix, quan és coneixedor que a la seva parròquia d'Albenga hi creix la idolatria, hi retorna per combatre-la, enfrontant-se amb el senyor de Florència que se'n revenja i el fa martiritzà fins a la mort.

Una vegada mort, el botxí de Martirià és contagiat de lepra, però el sant, mostrant la seva infinita compassió, intercedeix per ell i el guareix. En virtut del miracle, el botxí es converteix a la fe i trasllada el cos del sant a Florència, on se'l benerà durant molt de temps.

Segons conta la llegenda, entrat el s. XIII, fou el mateix sant qui encomanà a dos monjos del Monestir de Sant Martí d'Albenga que portessin les seves despulles al Principat de Catalunya, en un indret on hi "rajava una abundosa font". Els dos joves preneren les despulles, les amagaren dins una bóta i a lloms d'una mula es posaren en camí. A les afores d'una població, la bèstia es va parar dalt d'un turó des d'on es divisava al seus peus un preciós estany i una petita vila al seu costat. Un dels joves feu cap a la ciutat, que no era altra que Banyoles, i, sorprenentment, les campanes van començar a repicar soles quan hi entrà i en sortí per les seves portes.

Quan l'abad i senyor feudal s'assabentà d'aquests fets i dels motius del viatge dels joves va organitzà una processó per portar solemnement les despulles des del turó fins a l'església del Monestir de Sant Esteve. Tanmateix, l'endemà al matí, les despulles del sant tornaren a aparèixer miraculosament dalt del turó i es resistien a ésser traslladades al monestir.  Fou d'aquesta manera que l'abad es comprometè a edificar una església dalt del turó i que les despulles de Sant Martirià es pogueren traslladar a l'església del monestir per ser benerades com a les del patró de la vila de Banyoles.