Es tracta d'un esdeveniment d'alta competició esportiva, similar als molts que es realitzen a Banyoles dins els esports certificats que té certificats com a Destinació Turística Esportiva (rem, piragüisme, ciclisme, natació i triatló). Amb un total de 628 embarcacions participants, vinguts d'arreu del món, la prova vol situa la nostra ciutat com a un escenari de referència per a la pràctica del piragüisme, tal i com ja ha passat amb el rem.
Totes les competicions són obertes al públic de forma gratuïta i davant de les instal·lacions del CN Banyoles hi ha instal·lada una graderia provisional que permet seguir al moment la competició. El campionat, a més, es pot seguir online via streaming des d'aquest enllaç.
Varis esportistes i equips directius s'allotgen al nostre Hotel.
Aquests dies, l'equip nacional britànic de Triatló fa una estada per preparar la propera Triatló de Budapest a la nostra ciutat, allotjats al nostre hotel. Entre els integrants de l'equip s'hi troba l'Alistair Brownlee, campió del Món de Triatló l'any 2009 i que manté una aferrissada lluita pel títol d'enguany amb l'espanyol Javier Gómez.
Banyoles ofereix als triatletes unes idònies condicions d'equipaments, clima i infrastructura esportives com a Destinació Turística Esportiva, on el triatló n'és un esport certificat. Val a dir des del 1985 es celebren a Banyoles el Triatló de Catalunya(distància olímpica i que es celebra avui mateix) i el Triatló de Distància B (que tindrà lloc el proper dia 27). També és seu d'un duatló, d'un triatló popular (Sprint)) i d'una mitja marató.
La sorpresa en el món dels escacs d'aquest estiu és la presència del veterà Gran Mestre Internacional suís Víktor Korchnoi al Memorial Lluís Muratet que organitza el Club d'Escacs Banyoles i que té lloc al nostre Hotel fins demà diumenge.
L'espectació generada per la presència d'una llegenda viva en el món dels escacs que fou subcampió del món els anys 1978 i 1981 ha estat molt gran, sobretot perquè la seva assistència s'ha confirmat en el darrer moment.
Korchnoi que ja va jugar en el Memorial l'any 2006 jugarà un total de disset partides que es regulen amb l'innovador sistema Muratet. El torneig compta també amb la presència del Gran Mestre Internacional georgià Levan Aroshidze.
Amb aquest nom -"la Fée Verte"- es coneixia l'absenta al París del segles XVIII-XX; una beguda espirituosa envoltada de mites, prohibicions, màgia, fantasia, poders curatius, drogues al·lucinògenes i llampecs bohemis.
I és que, l'absenta és coneguda sobretot pels seus efectes "espirituals" o "inspiratius" que molts artistes i poetes sovint l'han feta servir com a estímul creatiu. Entre les històries que més fama o mala fama li han donat, hi trobem la que explica que una tarda de 1888 Vicent Van Gogh es va tallar el lòbul de la seva orella per donar-la a una prostituta sota els efectes de l'absenta.
La primera gran època de l'absenta va ser la del tombant de segle XIX amb el XX. Per dir-ho d'alguna manera, era la beguda de moda entre la bohèmia parisina (o de tota bohèmia que s'ho considerés). Alfred Jarry, Baudelaire, Rimbaud, Verlaine, Van Gogh, Toulousse Lautrec, Manet, Degàs, Víctor Hugo, Santiago Rusiñol, Picasso, Oscar Wilde, Hemingway, van ser reconeguts bevedors d'absenta (tots ells amb major o menor dependència, és clar) i molts d'ells en deixaren constància a les seves obres.
Donzell i altres herbes
L'absenta és una beguda alcohòlica aperitiva destil·lada d'herbescom l'anís verd, el fonoll, la melissa o el celiandre, tot i que la principal planta de la qual s'extreu és el donzello encens.
El donzell és un arbust mediterrani, propi del sud d'Europa, aromàtic i de flors grogues que sol fer un metre d'alçada. Floreix quan s'acosta l'estiu i el trobem prop de cases i vores de camí. És la planta que tradicionalment es feia servir per sanar els grans mals, les angines, per prevenir l'embriaguesa i com a cura de les flatulències i les mossegades de rata. Se li atribueixen també qualitats per obrir la gana i es feia servir com a tònic estomacal. No cal dir que era una planta màgica i se la solia penjar de les portes com a espantall del diable i dels mals esperits.
Sembla ser que el seu nom primitiu era el de Parthenis absinthium, però la deesa grega de la castedat va acabar per atorgar-li el seu: Artemisia absinthium, és a dir, "desprovista de plaer", ja que és conegut de sobres el seu sabor amarg (que desapareix durant el procés de destil·lació de l'absenta per restar-hi els sabors botànics i florals).
D'elixir remeier a lucrós aperitiu
L'invent de l'absenta és també un tema contovertit. Va ser a la zona suïssa de la Val-de-Travers on hi trobem el precedent del nostre aperitiu, on la pagesia de la zona -les dones, sobretot- preparaven una beguda remeiera per a tot tipus d'aplicacions a base de donzell.
Si s'escolta la versió provinent de Val-de-Travers, el naixement de l'absenta te lloc al poble de Couvet a càrrec de mèreHenriette Henriod, que destil·lava una beguda feta de donzell, anís verd, fonoll, hisop i infusionat tot plegat en aiguardent de vi. Aquesta beguda va acabar essent recomanada pel metge del poble, el francès Pierre Ordinaire que s'hi refugià després de la revolució francesa.
Henriod hauria cedit la seva fòrumula a un marxant de puntes de la zona, un tal Daniel-Henri Dubied que, el 1798, va fundar a Couvet la primera destil·leria d'absenta, la Dubied père et fils. Tanmateix, la seva ignorància en l'art de la destil·lació el va fer ajuntar-se amb Enrique-Luis Perrenod, transformant la societat en Perrenod.
L'elixir serà un èxit i Perrenod crea la seva pròpia fàbrica d'absenta amb la voluntat d'extendre el negoci a França. Així, el 1804 instal·la una destil·leria al poble de Pontarlier
En canvi, des la part francesa, l'atribució de la seva invenció és directament del doctor Pierre Ordinaire que hauria inventat l'absenta per a guarir malalties de la zona. Uns anys després, el 1797, Henri-Louis Pernod va obrir a Pontarlier (França), la primera destileria d'absenta -Maison Pernod Fils- i més tard va contribuir a la seva fama subministrant-la a l'exèrcit francès que lluitava a Algèria com a remei per a les febres. Són llegendàries les absentes que hi va produir entre 1805 i 1914.
L'èxit de l'absenta, però, té un punt d'inflexió a partir del 1863 amb l'arribada de la fil·loxera que va arrassar les vinyes i els seus derivats de tota Europa. L'absenta que inicialment es produïa utilitzava alcohol de raïm i era consumida per una petita èlit a un preu no massa accessible. La plaga de la fil·loxera va portar, però, a substituir l'alcohol de raïm per l'alcohol industrial, molt més econòmic. El seu èxit va ser exponencial a la pujada de preu del vi i a aquest abaratiment; i en poc temps el va superar com a beguda alcohòlica més consumida.
Pernod, la gran casa de l'absenta, la més important i de major qualitat, fou un dels responsables d'extendre-la com a l'aperitiu més pres a tota França i Suïssa. I els pobles de Pontarlier i Fougerolles van ser els dos grans epicentres productors d'absenta durant l'època de la Belle Époque.
La mala fama
L'absenta, pèro, és una beguda que arrosega mala fama. Una reputació que li ve donada per varis motius: en primer lloc, com hem vist, pel gran consum que en feu la bohèmia i, en conseqüència, pels notoris estats diguem-ne "místicoespirituals" i de desordre que li atribuien. Un consum que, en ocasions, es feia sense cap mescla o bé mesclant l'absenta no amb aigua sinó amb brandi, fruites banyades en èter, cloroform o fins i tot opi que, ben segur, sí que feien veure fades verdes.
Així mateix, la seva alta graduació alcohòlica (entre uns 50% i 89,9%) i els estats d'embriaguesa que provocava en bona part d'una població desnutrida i amb baix nivell de salut en aquell tombant de segle també li comportaren força descrèdit.
La presència de la tuiona en l'absenta afegí encara més motius a les reticències cap aquest aperitiu. La tuiona és un dels olis essencials del donzell que, en ingestes del tot desproporcionades, pot arribar a tenir efectes tòxics, analèptics i convulsionants.
Els problemes de salut pública, indigència i inseguretat de l'Europa del tombant del s. XIX trobaren un possible culpable en l'absenta. El psiquiatre de Perpinyà Valentin Magnan, decidit a demostrar aquesta culpa va realitzar experiments amb rates que sotmetia a essència d'absenta. Els animals, és clar, patien convulsions i morien, ja que l'essència d'absenta conté altes concentracions de tuiones que de cap manera estaven presents en l'absenta que es comercialitzava, la qual es diluïa en proporcions segures. La tuiona fou en bona part la responsable del que Magnan va anomenar com a "mal d'absenta" o "síndrome de l'absintisme" que descriu estats desmesurats d'adicció, hiperexcitabilitat, convulsions, al·lucinacions, deteriorament del sistema nerviós o demència momentània.
I aquests motius són els que van utilitzar des de les organitzacions antialcohòliques i des del gremi de viticultors -francament amenaçat per l'èxit de l'absenta- per pressionar en favor de la seva prohibició. Una prohibició que es feu efectiva arreu d'Europa i als Estats Units a principis del s. XX -llevat dels estats espanyols i portuguès- i que ha perdurat fins el s. XXI.
Confiança en l'absenta
Val a dir, però, que el consum d'absenta és tan segur com el consum de qualsevol altra beguda alcohòlica d'alta graduació regulada. L'absenta és un aperitiu totalment legal i controlat que mereix, com qualsevol altre destil·lat, una absoluta confiança sempre que se'n faci un consum moderat i raonable.
Tal i com han demostrat els estudis del Laboratori d'Investigació Química i Veterinària de Karlsruhe (Alemanya), la presència de la tuiona en les absentes del s. XIX era mínima. Per això, podem afirmar que els efectes perniciosos i al·lucinògens que s'hi descreien (així com l'autoamputació de Van Gogh) tenen més a veure amb els efectes de l'alta graduació d'aquesta beguda que porta, fàcilment, a patir embriaguesa si se'n fa un ús inadequat, que no amb la visita de les musses del Parnàs.
Tota la campanya de la mala fama de l'absenta va més associada, doncs, als mites escampats per la mateixa bohèmia, a les raons de les corrents prohibicionistes i dels gremis viticultors del s. XIX o a estranyes campanyes de màrqueting de productors de poca qualitat que el que la realitat descriu.
Avui en dia, la legislació de la Unió Europea limita la presència de la tuiona fins als 35 mg/l., una quantitat totalment segura (i, de fet, força per sobre de les quantitats existents en l'absenta que es prenia al s. XIX i principis del XX que oscil·laven entre 6 i 11 mg/l). Algú moriria abans per una intoxicació etílica que per una ingesta fatal d'algun component de l'absenta. França, que la va prohibir el 1915, la va tornar a legalitzar el passat mes de març; mentre que als EEUU fa tres anys que ja s'ha legalitzat.
Per això, confiança, evitar-ne l'abús i recomanar-ne un consum moderat, són les normes a seguir sempre per fruir-ne.
El ritual de la preparació
I una excel·lent manera de fruir de l'absenta és servir i beure-la segons el degut ritual. Donat que té una alta graduació alcohòlica no és habitual el seu consum directe sinó que és presa tot rebaixant-la amb aigua ben freda o suc de llimona, sucre o, fins i tot, amb vi blanc. Les proporcions d'absenta i d'aigua varien segons cada gust, però se sol mesclar una part d'absenta per tres d'aigua (o fins a set d'aigua si no es vol prendre molt d'alcohol). En termes generals, trobem dos grans ritus de preparació de l'absenta (a part de còctels coneguts com el Sazerac):
L'absenta s'aboca en 1/5 part en una copa dipositada sobre un platet.
A sobre la copa s'hi col·loca una cullera foradada amb un terrós de sucre.
Tot seguit, a poc a poc, s'aboca l'aigua d'una garrafa a sobre deixant que el sucre es dissolgui i vagi caient gota a gota a través dels forats de la cullera. Si es disposa d'una bonica fontana, molt millor. El color i la transparència llavors canvien: el verd o el to clar de l'absenta passa a una tonalitat més lletosa i opaca, tèrbola (louche), que desprèn tots els aromes perfumats. Aquest procés, també conegut amb el nom de "colometa", és indicatiu que l'absenta és de qualitat, per la qual cosa caldria rebutjar aquelles que no el produïssin.
Una vegada tot dissolt, s'hi aboca aigua fins a 3/5 parts de la copa, es remena amb la cullera i es pot prendre i assaborir amb calma.
2. D'altra banda, trobem el ritual Bohemi (o Txec, Torxa o de Foc), més espectacular, sembla que neix en discoteques txeques, consistent, bàsicament, en seguir els mateixos passos que en l'estil tradicional, però en flamejar el sucre dipositat sobre la cullera i que abans hem banyat d'absenta (en podeu veure una demostració en aquest youtube). Es un ritus en voga als EEUU i a l'Estat espanyol.
Els complements
El mercat diferencia l'absenta Verte de la Blanche, segons les tonalitats verdoses o clares que pot tenir. El to verdós d'algunes absentes prové de la clorofil·la que desprenen els ingredients herbacis usats en l'elaboració de la beguda quan aquesta és de més qualitat; o bé per l'ús de colorants artificials (en les de més baixa qualitat).
En el mercat s'hi diferencien també fins a 5 graus d'absenta, de menys a més qualitat i graduació: ordinaire, demi-fine, fine, supérieure i Suisse. El grau Suisse (que no en denota l'origen) indica que és una absenta destil·lada sense rebaixar la seva graduació amb alcohol etílic, alhora que no conté mai colorants artificials.
Si bé per beure absenta cal només cal disposar d'una copa, si es vol seguir el rituals clàssics de preparació de la beguda, que aporten més glamour i encant, cal disposar d'alguns complements que ens proporciona el mercat:
Culleres. Són foradades per permetre que el sucre es dissolgui i caigui amb l'aigua dins la copa. Poden tenir diferents estils, però respirent tots un aire de Belle Epoque.
Copes. La copa més coneguda és la tipus "Pontarlier, però els models són múltiples.
Fontanes. Serveixen per fer gotejar l'aigua a sobre del sucre, mica a mica, a través d'unes refinades aixetes; tot plegat amb marcat estil art déco.
Altres: trobem un ampli ventall que va des de pipes, platets, gerres, sucres, làmines, etc.
Ben segur que amb informació, consum moderat i bones pràctiques podrem fruir totalment de la nostra hora verda.
Unes 2000 persones participen durant aquest cap de setmana en la Biennal de Ioga Satsanga VI que té lloc al Pavelló de la Draga de Banyoles. La trobada va començar ahir divendres i s'allargarà fins demà amb una actuació de Rosa Zaragoza que clourà la trobada.
La Biennal reuneix a professors i alumnes d'aquesta pràctica d'arreu de l'estat espanyol i d'altres països, alguns dels quals s'allotgen al nostre Hotel. Tallers, conferències, pràctiques de ioga a l'aire lliure, dances, meditacions, espectacles i àpats vegetarians amb aliments ecològics són algunes de les activitats que s'han programat per la Federació Espanyola de Ioga Satsanga.
Després d'uns 19.000 viatges, ahir va ser l'últim dia que la barca "Anna" va fer la seva activitat habitual de passejos per l'estany de Banyoles. El motiu no és altra que la jubilació del seu patró, Joan Corominas Mitjavila.
La volta a l'estany amb barca és una de les activitats més emblemàtiques de l'estany que té el seu origen en l'inici del turisme a Banyoles, al s.XIX. Ja des de llavors, la família Corominas ha estat lligada a aquest sector, des de fa quatre generacions.
El primer en fer-ho fou Joan Corominas de Palau que passejava a foranis i banyolins amb barques de rem per les aigües de l'estany des de la pesquera "Llinàs-Padró". En aquells temps, era costum dels diumenges de molts banyolins d'anar a berenar a l'altre costat d'estany, en algun dels molts prats que hi havia o a la font de Can Morgat. I Joan Corominas es trobava entre els barquers que facilitaven la travessia d'una banda a l'altre.
El seu fill, Ramon Corominas, fou el continuador però ja des d'una pesquera pròpia que ell mateix ajudà a construí, la coneguda com "d'en Janeret". Des d'allà també oferia barques i passejos amb la barca "Elisa" (1911) per a sis passatgers, així com un incipien servei de bar, la "Terrassa flotant dels germans Corominas". Eren temps que l'estany veia barques a rems i vela, com la falua "Canigó".
I des de la pesquera, es passà a explotar el negoci dels Banys Vells on Joan Corominas Plana i la seva dona, Anna Mitjavila Alabert, ajudats pels seus fills, continuaren també el negoci de passejos amb barca que acabà traslladant-se a la zona dels desmais.
La consolidació definitiva es va fer quan, el 1960 s'obrí el restaurant Mirallac a l'actual emplaçament al front d'estany i, poc després, el 1972, s'hi feu l'embarcador per a una nova barca de cent places propulsada per un motor de gasoil, l"Anna", que continuà oferint passejos a turistes i vilatans.
A partir d'aquí i després de completar els seus estudis de capità de marina mercant, Joan Corominas Mitjavila agafà el negoci sumant-hi una segona barca, la "Cristina". Amb els canvis normatius a l'estany que regulava el Reglament d'Activitats de l'Estany, a partir del 1997 totes les barques de passeig a motor havien de passar a ser elèctriques. I així fou com es construí la barca ecològica "Anna" de vuitanta places i que ha perdurat fins avui.
Grups escolars, membres de la Universitat de Girona, amb qui tant ha arribat a col·laborar Joan Corominas, i els seus familiars directes han estat els darrers passatgers en barca que ha tingut l'Estany de Banyoles.
El Grup Gastronòmic del Pla de l'Estany torna a oferir la VI edició del Juny Gastronòmic des del 28 de maig al 27 de juny. Diversos activitats paral·leles relacionades amb la gastronomia, acompanyaran les propostes dels restaurants del grup que presentem els nostres menús. Aquí teniu el nostre:
Aperitiu
Crema de meló amb encenalls de pernil ibèric
Entrant
Rossejat de fideus negres amb calamarçot i cloïsses
Segon
Filet de boun novell de Sant Mer al pebre verd
Postres
Caneló de mascarpone amb crocant i gelat de canyella
Rosat. Marqués de Cáceres (DOQ Rioja)
Tempranillo 80% i Garnatxa 20%
Aigua, pa, cafè
Ahir dimecres va tenir lloc l'estrena de Bestiari Il·lustrat, el nou programa del Canal33 conduït per la Bibiana Ballbè. Cada un dels capítols del nou programa té com a protagonista a un creador que és portat per la Bibiana a fer una ruta per algun indret de Catalunya, sense que aquest sàpiga on va ni què li passarà durant el trajecte.
"De Banyoles al Ritz amb Albert Serra" va ser el primer d'aquests capítols, on el director de cinema banyolí va viatjar amb un cotxe d'època des del seu llit a Banyoles fins a l'habitació de l'Hotel Ritz de Barcelona on s'allotjava Salvador Dalí.
Val a dir que les primeres i belles imatges del programa, amb la sortida del sol a l'Estany, van ser grabades des d'una de les habitacions del nostre hotel.
Després de les complicacions causades per a la gran nevada del 8 de març, la normalitat torna a Banyoles i ens deixa imatges de postal com les que ha recollit el fotògraf Yurian Quintanas davant mateix del nostre Hotel.
